GAIÀ

Data Realització: 27/02/2021

Distància:

Temps: Boira durant tot el dia, temperatura agradable, però una mica de fresca per fer la cervesa al final de la ruta.

Circular: sí

Dificultat: Fàcil

Desnivell:

Punts d’aigua per gossos: SÍ en diferents punts de la ruta trobem o fons o rieres, que ens permeten poder hidratar les nostres mascotes

ENLLAÇ WIKILOC:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/gaia-sant-pere-de-monistrol-galera-gaia-66683452

És dissabte al matí, aproximadament les 8h, hi ha molta boira i ja tenim clar que les vistes d’avui no seran tot l’especteculars que voldriem; però enfilem el camí ja que tenim per davant quasi 20km. La temperatura ja hem dit que era un pèl fresca, però per caminar es podria dir que és ideal.

El material que farem servir per aquesta ocasió eés senzillament una motxilla per persona amb tres capalines per si les mosques, dos camelback i, com sempre, els millors entrepans del món (o almenys mentre camines són d’agrair).

Iniciem la ruta, i després de creuar la carretera ens trobem tres camins on ja cometem la primera etivocació ( avui anem bé): agafem el de més a l’esquerra, després de 100m tornem enrere per agafar el del mitg, i ara sí aquest és el bo. Unes de les coses que més m’ha agradat d’aquesta ruta és que tota la pujada és al principi de la ruta i una petita pujada el final; tot el demés és baixada o pla; per tant ideal per iniciar-se en els 20km.

LLOCS INTERESANTS DE LA RUTA

CASTELL DE GAIÀ, CAPELLA DE SANTA AGATA

El primer lloc que trobarem són en realitat dos en un, ja que en el mateix lloc hi trobarem les restes del castell de Gaià i la capella de Santa Àgata,

Poblat ibèric que podria haver esdevingut un castrum o lloc de vigilància romà d’època alt-imperial i abandonat poc després. Aquest jaciment s’emplaça en el mateix punt on hi ha les restes del castell de Gaià, que es troben encimbellades a l’extrem sud-occidental d’un turó allargassat que es coneix amb el nom de Santa Àgata perquè hi ha una capella moderna (probablement del segle XIX) dedicada a aquesta advocació. Entorn d’aquest turó hi ha dos nuclis on han aparegut vestigis d’època antiga: un als peus del turó (és el que es coneix amb el nom de Tornamira i, anteriorment Turó de Santa Àgata), l’altre és al cim del turó, on hi ha la capella de Santa Àgata i les restes del castell (aquest jaciment es coneix amb el nom de Castell de Gaià). Segons Josep M. Badia, és probable que hi haguessin dos nuclis amb vestigis ibèrics que estarien relacionats: el del cim del turó tindria un caràcter més defensiu i de guaita; el de sota el turó podria ser el lloc d’habitatge. Així doncs, pel que fa al sector de la part alta del turó, s’hi troben les restes força arrasades del castell medieval i dels recintes perimetrals de la fortificació. Probablement el castell es trobaria en el túmul circular sobre el qual s’assenta la capella. Al voltant d’aquesta zona s’hi ha recollit de manera superficial abundant ceràmica d’època ibèrica i romana. Concretament, en una prospecció realitzada l’any 2002 s’hi va recollir una mostra d’un centenar de fragments. Gairebé un terç corresponia a ceràmiques de tradició ibèrica i romana, incloent-hi un fragment de ceràmica campaniana. La datació d’aquestes ceràmiques indicaria que l’assentament antic no va perdurar més enllà dels primers segles de la conquesta romana. Pel que fa a la fase corresponent ja al castell medieval, la ceràmica es podria situar entre els segles X i XII, amb abundància de ceràmica espatulada i de grisa convencional. Aquestes dades indicarien que, després de passar per un període d’abandonament, el turó no fou ocupat de nou fins la conquesta comtal, a la fi del segle IX. Uns 100 m al nord-est de la capella hi ha un altre nucli amb possibles restes del castell medieval i del primitiu camí d’accés, associat amb diversos elements força espectaculars de protecció ciclòpia. És d’un gran interès aquest camí que ascendia al turó pel vessant de llevant, en direcció nord-sud, i que estava protegit al llarg del seu recorregut final per successius murs ciclopis, fets amb grans blocs de pedra aprofitats dels despreniments que hi ha hagut de cingleres. Considerem que aquesta infraestructura defensiva estaria més aviat vinculada amb el jaciment ibero-romà, ja que es troba també al sector de Tornamira, als peus del turó pel vessant sud-oest. Evidentment, en època medieval aquesta muralla podria haver estat reutilitzada i adaptada per a la defensa del castell.

ESGLÉSIA SANT PERE DE MONISTROL

Església primitivament romànica però gairebé reconstruïda en la seva totalitat al final del segle XVIII, la qual s’hauria aixecat en un lloc on hi havia un probable monestir de tradició visigòtica. Avui es troba en estat de semi-ruïna, emplaçada a l’extrem d’un altiplà sobre el torrent de la Roca, molt a prop del jaciment visigòtic i alt-medieval de les Feixes de Monistrol, i també del mas Obradors. És una església d’una sola nau amb absis rectangular. Aquest absis, fet amb carreus de mida considerable, regulars i ben escairats, és l’única part que s’ha conservat de l’església primitiva i correspon al segle XIII, en un moment de transició del romànic al gòtic. Aquest mur tester, però, va ser sobrealçat en les reformes posteriors. La resta de l’edificació, amb els murs fets de maçoneria, és del 1796. L’església s’orienta segons l’eix nord-oest sud-est. La façana és presidida per un portal amb brancals i llinda de pedra picada, rematat amb una fornícula on hi havia un escut de pedra (desaparegut fa uns anys) amb la tiara papal i dues claus en al·lusió al sant titular de l’església. Això es complementa amb una frase llatina gravada a la llinda: “Tibi dabo claves regni caelorum”; és a dir: “et donaré les claus del regne dels cels”. Aquestes són les paraules que Jesús va dirigir a sant Pere quan el va instituir cap de l’Església. Aquests elements estan ornamentats amb una decoració vagament barroca i, més amunt, amb un òcul o ull de bou.

L’interior del temple era cobert amb volta de canó amb llunetes i enguixada. La volta, però, s’ha esfondrat i actualment només es conserven restes de la cornisa i de l’arc triomfal (en estat molt precari) que dóna accés al presbiteri. A cada costat de la nau hi ha una petita capella que sobresurt cap a l’exterior. L’església tenia, doncs, tres altars, però es desconeix a quins sants estaven dedicats. Als peus de la nau es conserva l’inici de les escales que permetien pujar al cor.
El cementiri de l’església era uns cinc metres al nord, just sobre el pas de l’actual camí. Segons diversos testimonis, en aquest sector hi ha aparegut nombroses restes òssies. D’altra banda, gairebé a tocar de l’església pel costat nord hi ha un petit promontori actualment cobert de vegetació i on s’observen algunes pedres d’enderrocs. Podria ser que aquest fos el punt on es trobessin les restes d’un hipotètic monestir de tradició visigòtica.

Observacions:
També es coneix com Sant Pere de la Roca o Sant Pere de les Cigales
Sobre la fornícula del portal: MDCCXCVI
Els carreus de l’obra romànica en el moment en què l’església estava abandonada foren aprofitats en el mur de migdia del mas que hi ha al costat.
A la capella lateral sud hi ha encastat a la paret un sarcòfag. A la cara frontal té com a decoració dues creus inscrites dins d’un cercle. Segurament pertany a l’època romànica i devia contenir les restes d’algun personatge significatiu del lloc.
Del relleu que va ser sostret fa uns anys de la fornícula sobre el portal se’n coneix el seu parador.
Uns 60 m al nord-est, al costat del torrent de la Roca, hi ha un pou, conegut com el pou de la Roca

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE GAIÀ

Sarcòfag encastat en una paret de l’església parroquial de Santa Maria de Gaià. Concretament, es troba en el mur lateral sud, situat a mitja alçada. Pel que es pot veure, consisteix en el lateral d’un sarcòfag de forma rectangular. Mesura 120 cm de llarg per 40 d’alçària. Està decorat amb cinc arcades refondides, quatre de les quals van acostades de dues en dues, i la de la dreta queda sola, una mica distanciada. El tema de les arcades ja es troba en esteles romanes dels museus de Pamplona i Pontevedra, i és corrent també en sarcòfags d’època romànica. Se’n coneixen diversos exemples a les comarques del Bages i Berguedà. Per tant, el més probable és que es tracti d’un sarcòfag romànic reaprofitat en la construcció de l’actual església (SITJES, 1994: 76).

Necròpolis de tombes antropomòrfiques localitzada vora l’església parroquial de Gaià. Concretament, les tombes van sorgir en unes obres amb motiu de la rehabilitació del mas Prat, a la seva façana nord, molt a prop de la Rectoria i de l’església. Era l’any 2016 i el lloc va ser objecte d’una excavació arqueològica preventiva, dirigida per Tatiana Piza, en la qual es van identificar un total de setze tombes antropomòrfiques excavades a la roca. Estaven perfectament orientades amb el cap a l’oest i els peus a l’est. Les tombes estaven intactes i tenien unes grans lloses de pedra que les cobrien i que encaixaven en un rebaix fet al voltant del forat. En aquest sentit eren molt semblants a les tombes de la necròpolis de Sant Mateu de Bages, situada al subsol de la Rectoria.
A l’interior s’hi van localitzar restes humanes en molt bon estat, sense cap tipus d’aixovar. Quatre corresponien a adults, una a un jove de quinze anys i les onze restants eren infantils. A través del poc material arqueològic identificat i per la tipologia de les tombes es podrien datar entre els segles IX i XI. La necròpolis deuria estar associada a un temple preromànic situat on hi ha l’església actual, de manera es trobaria dins l’espai de la sagrera. D’altra banda, en una de les cases dels voltants es van identificar dos elements arquitectònics de pedra que formarien part d’aquest hipotètic temple, l’estètica dels quals recorda les esteles visigòtiques.
El mas Prat és objecte d’una reforma substancial per tal de crear-hi un centre d’interpretació dedicat al mon rural tradicional. Les obres per adequar l’accés a aquest edifici van implicar la destrucció de les tombes, després que fossin excavades.

Informacio extrecte del portal (mapes de patrimoni Cultural) de la Diputacio de Barcelona

I no podem oblidar que després de la caminada i al mateix lloc on deixem el cotxe, trobarem el RESTAURANT DE GAIÀ on podrem fer un vermut o un bon àpat. Això al gust del consumidor.

Sortidea molt molt divertida , molt fàcil, amb diferents punts d’aigua per a les nostres mascotes i que ha sobre podrem descobrir una mica d’història de la Catalunya interior. 100% recomanable