Data realització: 13/03/2021
Distància: 19,61 Km
Temps: Març, per tant fred pel matí i calor al migdia (però un temps ideal)
Circular: Sí
Dificultat: Fàcil
Denivell: 322 m
Punts d’aigua per gossos: en la primera meitat no trobarem cap punt d’aigua però en la segona meitat trobarem dos passos de riu on els nostres peluts es podran refrescar.
ENLLAÇ WIKILOC:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/callus-68005658
Com sempre sortim cap les 8h del matí de dissabte. És un matí fred però està sortint el sol, cosa que agraïm, ja que les ultimes sortides la companyia que teniem era la boira.
El material que farem servir avui és el de sempre, ja que és una ruta senzilla i curta “20km”. El material es el següent:
Motxilla per cada un de nosaltres, tres capelines, dos camelback i uns entrepants fets el mateix matí ja que sempre va bé poder menjar alguna cosa a meitat de la ruta. Com podeu veure aquest cop no portem pals perquè la ruta es molt fàcil i quasi sense desnivell; per tant avui sense pals.
A les 8 en punt del matí sortim des de Callús per sota la via del tren pel costat de la carretera general que porta a Cardona. Anem direcció el cementiri, lloc on farem la primera parada. La primera part és sobretot sobre asfalt (uns 2km) però després agafarem diversos camins amples i molt ben marcats i que ens farà la ruta molt fàcil (tant per els humans com per els gossos). És una ruta fàcil de seguir, sempre amb l’atenta mirada de la muntanya de Montserrat, que sempre la tindrem mirant cap al Sud. Es una ruta circular on només hem de tenir present que farem diferents passos de tancats amb llum per a vaques: PER TANT SEMPRE,SEMPRE HEM DE TORNA A TANCAR!!!!. Seguim amb les rutes per iniciar-se en els 20km però amb poc desnivell, per tant es apta per a totes les edats, que estiguin acustumades una mica a caminar.
LLOCS INTERESANTS DE LA RUTA
CASTELL DE CALLÚS
SANT SADURNÌ
CAN CANDELA
NECROPOLIS DE VILADELLEVA
LES VALLS
CASTELL DE CALLÚS
HISTÒRIA:
La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l’anomena “de Gotmar”. Tan mateix aquest document no s’ha conservat i tan sols se’n té notícia a través d’un regest del segle XVIII que pertany a l’antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s’anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d’un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D’aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de “Castellet” que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).
DESCRIPCIÓ:
El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d’aleshores s’han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d’iniciar la intervenció només s’observava les restes d’una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d’1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l’inici de l’activitat d’aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d’una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l’oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d’accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l’articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d’ocupació ja no està relacionada amb l’ús militar del castell, sinó que te a veure amb l’activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.
SANT SADURNÌ
HISTÒRIA
L’església es documenta el 997 tot i que com a parròquia de Sant Sadurní està documentada des del segle XIII, època en què ja hi havia 4 preveres. De la primitiva església no en queda res. El campanar podria ser el primitiu ja que es veu molt diferent de la resta de l’església nova de l’any 1800. Quant a la rectoria, sobre la porta hi diu 1700. A la dècada dels 30 del s. XX, en construir-se l’església a baix al poble, l’antiga quedà sense culte i actualment és de propietat privada.
DESCRIPCIÓ:
Església amb planta de tres naus, la central més ample que les laterals. Presenta un absis central de forma poligonal amb pilastres adossades que acaben en capitells compostos. Les naus laterals presenten una absidiola a la capçalera. La volta és de totxo amb llunetes i reforçada per arcs feixons. A l’oest hi ha el campanar de planta quadrada. Al mur nord es pot observar un petit absis. La façana presenta tres obertures tapiades amb totxo i la porta situada a migdia és de mig punt.
CAN CANDELA
HISTÒRIA:
Les primeres referències documentals daten del 1281 i s’anomenen als seus propietaris “Bernat de Casas Dela i la seva muller”. Més tard es troba una nova referència documental ja el 1308, en aquest moment la casa pertanyia al Monestir de Sant Benet del Bages. El 1497 en un llibre de fogatges ja apareix el nom actual, es cita a Anthoni Casas de Can Candela. A partir del selge XVIII passa a formar part de les propietats del Cortès. El 1857 hi vivia Maria Puig vídua de Josep Baraldés i els seus cinc fills. Cap a finals de segle hi quedaven els germans Joan i Mònica Baraldés, fins que el 1905 mor el darrer descendent de la família. Miquel Garriga passarà a ser-ne l’amo fins que el 1910 abandonen la casa.
DESCRIPCIÓ:
Edificació pràcticament enrunada. Es tracta d’una construcció de planta quadrada, presenta les parets exteriors de pedra però les interiors s’alcen amb tapia. La coberta ha desaparegut completament. A ponent de la casa s’hi troba una petita construcció adossada amb una coberta de volta de canó i un arc de punt rodó a l’entrada, en el fons sembla observar-se la presència d’una font assecada. Al nord-oest també adossant-se a la façana s’hi troben un conjunt de tines.Observacions:
Antigament anomenada Mas de Casas Dela. A la llinda de la porta principal es pot observar la inscripció de 17(0)2. Les desenes es troben mal conservades i són de difícil lectura
TINES CAN CANDELA
HISTÒRIA:
La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies mes extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d’assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s’ajuntaven per tal d’aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament.
DESCRIPCIÓ:
Conjunt de 7 tines que es troben al voltant del mas de Candela. Es presenten en grups de 3, 2 i individualment. L’estructura de totes elles és circular i acabada amb enrajolats a la parets interiors. Presenta un aparell constructiu irregular format per petits blocs de pedra units amb morter de calç. Tenen entre 3 i 4 metres d’alçada i en algunes es pot observar la presencia de les aixetes de sortida.
NECROPOLIS DE VILADELLEVA
HISTÒRIA
Les tombes es posaren al descobert al obrir-se el camí a l’oest del mas de Viladelleva situat al nord-est del terme.
DESCRIPCIÓ:
Necròpolis formada per un conjunt de 4 tombes de tipus cista amb parets de llosa disposades de forma vertical i de diverses dimensions. Una d’elles sembla un enterrament infantil. Les mides de les tombés són d’1.70 aproximadament per 30 centímetres d’amplada i una fondària aproximada de 40 centímetres. Al seu redós es poden observar la presència de lloses planes fet que fa pensar que pugui tractar-se d’inhumacions encara no excavades. Tanmateix l’espessa vegetació i sotabosc fa difícil apreciar-ho. L’orientació de les estructures és d’est a oest. Cap a la part nord es pot observar la presència d’alguns murs de pedra seca que podrien formar una estructura d’habitació. Es fa difícil però precisar aquest extrem ja que es una zona amb aterrassaments i gran quantitat de murs de feixaObservacions:
Aquesta necròpolis es troba a una cota més avall que el camí que hi passa, Aquest fet i la possible presència de lloses disposades de forma plana fa pensar que no sigui un jaciment esgotat. Un exhaustiu treball podria posar al descobert noves estructures. Així com poder comprovar la presència d’una estructura d’habitació a la part nord de la necròpolis.
VILADELLEVA
El topònim de Viladelleva es troba documentat ja des del 1025 en una venda d’una peça de terra entre els germans de la família Montcada. Ja el 1033 es documenta la presència de l’església consagrada a Santa Maria tot i que és molt probable l’existència d’una capella anterior. De totes maneres, la presència del mas no es documenta fins que a finals del segle XIV s’uní en un gran alou amb la pietat de les Comes de Cererols. El nom de Can Feliu el prengué a partir del final del segle XIX quan el matrimoni format per Miquel Feliu i Caterina Riu es fan masovers de la casa. El darrer Masover fou Isidre Feliu.
No podem oblidar tampoc les vistes que ens brinda el Bages en un dia sol sortint d’ un hivern fred i trist.
Sortida fàcil amb suficients punts d’aigua per a les nostres mascotes i per als humans. Sortida circular molt fàcil i, com podeu veure, amb bastants punts d’interès per passar un matí entretingut tot fent una mica d’esport.
FINS A LA PRÒXIMA
Rutes amb gossos per la Catalunya central 