Anem a provar les motxilles grans (60 a 70litres), amb tot el material per poder passar fins a 3 dies complets, per comprovar la nostra resistència i la del material. Provarem per primera vegada de fer nit amb el Tarp, una lona impermeable amb anclatges.
Comencem la ruta des de la plaça de Queralbs, un poble molt bonic i petit de la comarca del Ripollès. Hem aparcat als aparcaments de l’estació del tren cremallera i sortim d’hora per evitar la calor del migdia. Cal recordar que ens endinsem al Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser, zona d’alta proteccio de fauna i flora pel què cal portar els gossos lligats o totalment controlats.
A la mateixa plaça d’on comencem hi ha una font per repostar aigua fresca. Uns cartells verds indiquen la direcció a Núria (seguim el GR11). El camí segueix el riu de Núria, de cara sud, pel què hi ha zones humides però també zones molt soleies. Es passa per diverses fonts, i per zones de descans on anirem fent parades (3 en total) per descansar l’esquena.
Durant tot el trajecte el Riu de Núria ens mostra un camí d’aigua preciós, amb diferents ponts, tolls o gorgs i salts d’aigua, amb l’emblemàtic salt de la Cua de Cavall.
Finalment arribem a la vall de Núria. El seu llac, els seus edificis tan simples i els seus prats verds ens saluden i ens dónen la benvinguda.
Ha estat una bona prova per les esquenes. El Tro, qui porta sempre l’aigua pels gossos, avui també ha portat el pinso per passar 3 dies a la muntanya. Tots ho hem fet molt bé. Ara toca provar el material d’acampada que hem carratejat, pel què ens dirigim a la zona de càmping (actualment s’ha de reservar per internet).
Perfecte, segona prova superada. El Tarp s’ha pogut muntar i provar per primer cop, i els gossos s’han relaxat per poder menjar i dormir. Ara toca la tercera i última prova: baixar amb tot el pés de Núria fins a Queralbs.
DCIM\100MEDIA\DJI_0126.JPG
El descens, pel mateix camí de pujada, ha estat més feixuc, doncs l’Arnau no tenia tècnica per baixar amb pes i estava molt neguitós el primer tram. Però quan ha entès com havia de moure’s i ajudar-se amb els pals, ha anat agafant confiança i ha pogut baixar bé.
Al ser dissabte, ens hem trobat molta gent fent el camí. Cal tenir controlats els gossos perquè no molestin als altres caminants.
Quan hem arribat finalment a la plaça de Queralbs, i abans de fer el trajecte fins al cotxe, ens hem près uns merescuts refrescos en un dels bars del poble.
Tercera i última prova superada.
DCIM\100MEDIA\DJI_0135.JPG
I per qui vulgui fer la ruta sense pernocta? Els gossos no necessiten carretejar aigua ja que es van trobant punts d’aigua durant tota la ruta. Són 16km entre pujar i baixar, però també es pot fer mitja ruta utilitzant el tren cremallera.
Cal recordar que estem a força alçada i amb molts trams en zona soleia, pel què cal portar gorra i hidratar-se. I els gossos, sobretot portar-los lligats o molt ben controlats.
Ens tobem a la Serra d’Ensija, una zona força humida i escarpada amb vistes al Pedraforca. Peguera és el nostre punt d’inici, un poble abandonat de Fígols, a l’Alt Berguedà.
Comencem la ruta des del trencant mateix del poble de Peguera, una zona verda amb uns petits apartadors per aparcar situat sobre el nucli de Fumanya. Cal recalcar que el camí per arribar és estret i serpentejant, però està esfaltat. És un lloc totalment deshabitat, sols hi ha vaques que pasturen per prats, pel què cal portar els gossos controlats i no molestar al vestiar.
El primer tram és senzill, doncs és un camí que transcorre per sota del Ferrús seguint el GR 107. Estem al primer punt d’aigua de la ruta on els animals s’hi poden remullar bé i beure tranquilament. És una zona de gran bellesa.
Després es troba una camí empinat de roques que ens porta fins el Collet de l’Estret, on girem direcció Roca Blanca i deixem aquí el GR. Ara toca la zona més tècnica, on s’ha de vigilar on es posen els peus, doncs és empinada. Els gossos hi poden passar però se’ls hi ha de donar corda llarga o deixar-los lliures un moment perquè pugin bé.
Un cop s’arriba a Roca Blanca, amb vistes al Pedraforca, sols cal seguir la carena fins al cim del Gallina Pelada, on descansar una mica les potes, beure aigua, esmorzar i fer la foto de cim.
Toca baixar cap al refugi de Serra d’Ensija per uns prats. En aquest punt trobem una zona d’abeuradors, i a prop del refugi hi brolla una font. Però com que ja han begut al cim amb l’aigua que transporten ells mateixos, als nostres gossos no els ha interessat gaire.
Encarem cap a la Creu de Ferro, i des d’aquí cal fer tota la baixada fins al punt d’inici del trajecte. Com que estem fora de les rutes principals, sols trobarem petites fites de pedres apilotades. La baixada es fa llarga, però no hi ha cap perill.
Un cop s’acaba, és recomanable tornar a hidratar als animals que ens han acompanyat, i descansar una mica per relaxar-se abans de pujar al cotxe.
Temps: 4hores i mitja de caminar més les parades. En total 5 hores i quart.
Estació ideal per fer la ruta: Tot l’any.
Circular: Sí
Dificultat: Fàcil
Punts d’aigua per Gossos: Sí. Diversos durant tota la ruta (fonts, rieres i torrents), però cal preveure que a l’estiu poden estar secs la gran majoria.
Ens trobem dins l’Espai Natural de les Guilleries- Savassona (Barcelona), a tocar de Vic. L’itinerari segueix diferents emplaçaments que van inspirar a Mossen Cinto Verdaguer.
Comencem la ruta des de la plaça principal del poble de Folgueroles, una plaça àmplia on hi ha l’ajuntament i un petit aparcament de cotxes. Tot el camí és fàcil de fer, i la única dificultat és fer una pujada per una roca però per on hi baixen fins i tot les bicicletes. De tornada, a la mateixa plaça hi ha un bar per prendre un merescut refresc o quedar-se a dinar.
Durant tot el trajecte anirem combinant zones de pastura o cultiu amb camí ample, corriols per dins els boscos i grans marges i singles. El camí està molt ben marcat, no hi ha possibilitat de perdre’s si se segueixen les indicacions, i sols cal tenir en compte de respectar l’entorn i el tancat elèctric del bestiar. Anar amb compte que els gossos no molestin a les vaques o als vedells.
Passarem per paratges com la Font Trobada, el Gorg de Llitons, Sant Llorenç del Munt, el mirador del Salt de la Minyona, corriols que semblen empedrats expressament però que són naturals, rieres i torrents, més fonts, l’església i el petit municipi de Tavèrnoles, les escales de pedra de Foquers, i l’ermita de Damunt. Tot amb un sol matí. I tot molt ben conservat.
De tot el què ens brinda aquesta caminada, ens ha meravellat tan el castell de Sant Llorenç del Munt del segle X, que a través del dron hem pogut contemplar la seva estructura, i el mirador del Salt de la Minyona, des d’on pots contemplar la grandesa d’aquest Espai Natural de les Guilleries – Savassona: els grans singles on ens trobem, els grans boscos de davant i el poder contemplar les vistes que van des dels cims de Tavertet fins al Matagalls xic.
El trajecte és fàcil de fer, molt ben cuidat i de baixa dificultat. Combina zones obertes i zones de corriols pel bosc. És meravellós poder contemplar els singles de tonalitat vermella que ressalten sobre el verd fosc del bosc, que anirem trobant durant bona part del recorregut.
Hem disfrutat molt, doncs hem gaudit de la tranquilitat i les vistes sense trobar-nos en cap moment sols (hem anat trobant gent però sense excés).
Temps: 5h en el mes de Maig, per tant hem de tenir present que comença a fer molta calor.
Estació ideal per fer la ruta: Primavera i tardor
Circular: SÍ
Dificultat: Moderada
Punts d’aigua per Gossos: Sí. Durant tota la ruta hi ha diferents punts d’aigua, la part final és on n’hi ha menys però es pot fer perfectament amb la que anirem trobant.
MATERIAL UTILITZAT A LA RUTA PER ELS GOSSOS I LA GENT
Aquesta es la primera sortida que podem fer fora de la comarca després del confinament i per tant voliem fer-la en algun lloc emblemàtic. I em sembla que és dels llocs més emblemàtics de Catalunya.
El Pedraforca és d’aquelles muntanyes que per moltes vegades que l’hagis pujat, baixat, envoltat per una banda o per una altra, sempre et sorprèn. En aquesta ocasió decidim fer la circular sortint des de Gòsol; una ruta accessible a tothom que estigui acostumat a caminar una mica.
La manera d’arribar a Gòsol és per l’eix del Llobregat. Des de Barcelona el temps estimat és de 1h50m i uns 130km de distància.
Una vegada siguem a Gòsol, només entrar al poble hi ha un pàrquing a la nostra dreta que és on nosaltres sempre aparquem. Si aneu amb AC podreu pernoctar-hi tranquilament. També he de dir que hi ha un càmping on jo i he estat un vegada i té totes les comoditats que pots demanar a un càmping de muntanya.
Pel que fa als esmorzars, dinars i sopas no patiu, Gòsol té diferents llocs d’on segur que sortireu contents i relativament bé de preu. Tambe hi ha un petit Super on podreu comprar les típiques coses que ens hem descuidat a casa (no ens enganyem, sempre ens descuidem alguna cosa).
Safreig
La ruta comença a la mateixa plaça del poble (sortint del pàrquing a la dreta i tot recte). Una vegada siguem allà, agafarem un carrer direcció al safreig i surtirem del poble direcció el COLL DE FONT TERRES. El camí està molt ben senyalitzat i ben trassat, per la qual cosa la única dificultat és la pujada que haurem de fer per poder arribar fins al coll.
Vista del Poble de Gòsol
Una vegada haurem fet la primera pujada forta arribarem a una alitud d’aproximadament 1.600m d’alçada, cosa que es nota el dia de la ruta per la temperatura. També hi ajuda que fa molt de vent.
Hem de dir que aquí hi ha la primera font on els peluts podran veure tranquilament i no ens farà falta cap mena de pot.
Una vegada ens hem fet passar la sed, enfilem per un camí marcat que surt davant nostre i que ens portarà al següent punt.
Com podeu veure les vistes son espectaculars i el camí, molt ben marcat i sense cap mena de dificultat per seguir, fins el Cap de la Portella. I d’allà cap a la Font de la Roca. Aquí ni parem ja que fa poc que hem sortit de l’altra font.
Des d’allà i sense deixar el camí, arribarem al Collell. I des del coll agafarem la carretera i començarem la baixada tot deleitant-nos amb les vistes espectaculars que ens brinda un Pedraforca que poques vegades veurem, ja que no és la típica imatge que tots tenim d’una de les muntanyes més fotografiades de Catalunya.
COLL COLLELL
També la muntanya ens brindarà la ocasió de veure com en totes les canals hi baixa l’aigua del desglaç de les últimes neus de la muntanya.
PETITS SALTS D’AIGUA
I sense adonar-nos-en anem baixant tot passant per diferents canals i colls com per exemple: CANAL GERDERA, COLL DEL PI AJEGUT; i per una multitud d’imatges que només ens pot donar aquest emplaçament. I com ja he dit abans, sense adonar-nos ja hem d’enfilar direcció el refugi LLuis Estasen (o dit d’una altra manera el Refugi del Pedraforca), el qual, el dia que vàrem fer aquesta ruta, estava tancat. Però en altres ocasions que hi he estat és un lloc on heu de parar a fer un beure o un petit piscolavis, doncs entre les vistes i el saber fer del guarda segur que us quedaran ganes de tornar-hi.
Al refugi hi ha un cartell informant-nos que queden 7km fins a Gòsol per un camí que fa diferents pujades i baixades i que fa que la tornada sigui més divertida a l’hora que, com que anem per el mig del bosc, no ens preocupa gaire si fa sol o no. Està molt ben indicada, doncs a cada desviament ens informa cap on hem d’anar sense haber d’estar pendent d’on anem, i així podrem disfrutar del lloc on som. Si no feu gaire soroll segurament tindreu la visita llampec d’algun dels habitants d’aquest paratge, en forma d’àguila, cabra de muntanya i un llarg etzetera de la fauna del lloc.
Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta ruta és que, a part de veure el Pedraforca, també podrem veure la GALLINAPELADA que queda just davant del Pedra. Un dia d’aquests hi farem una visita.
I sense res més a afegir, arribarem tranquilament a Gòsol després de viure una altra experiència de compartir la ruta amb el teu fill, els teus gossos i disfrutar ni que sigui unes hores de la pau i la tranquilitat que t’ofereix sempre la muntanya.
Arribada a Gòsol
Per tant és una ruta 100% recomandable per començar a fer rutes de muntanya amb família, amb paissatges increïbles i al voltant d’una muntanya molt especial.
Com sempre Dissabte el matí, ens proposem a fer una ruta per un lloc nou completament.
Sortim d’Oristà de bon matí direcció a la font de la baga. També hem de dir que el poble ens sembla un poble petit pero amb molt d’encant per passejar amb més tranquilitat; però això ja ho farem un altre dia.
Com hem dit, hem sortit direcció la font de la baga, d’alla enfilem per un camí amb molta pedra i pujada direcció la Guardia i d’allà per un camí planer direcció a SANT NAZARI; no sense abans pasar per una pujada en una obaja molt mal marcada que per l’unic que serveix és per tornar al camí que hem deixat un quilòmetre més amunt. Però dit això, arribem a SANT NAZARI, una esglesia que ens ha d’explicar moltes més coses de les que es veuen a simple vista. D’allà anem direcció Rocaguinarda, no sense abans passar per diferents cases que tenen molta història de les que algunes es conserven en perfecte estat i que son increiblement grans, com per exemple el molí de baix de la Quintana on podrem veure un antic pou de glaç.
També hem de dir que és una ruta per fer a la tardor, hivern o primavera, almenys amb els nostres amics de quatre potes, ja que d’aigua només en trobarem al començament de la ruta i quan ja portem 3/4 parts de la mateixa; quan travessem la riera de la Gavarresa. Per tant és molt recomanable portar aigua per els nostres companys de quatre potes de la ruta.
MATERIAL QUE FEM SERVIR:
Motxilla: 3, una per participant
Camelback: 2 un per adult ja que el nen beu de les del pare
Entrepants: 1 per cada participant i caramels per pasar aquell cuquet a la meitat de la ruta
Pals: un parell per cada participant
LLOCS INTERESANTS DE LA RUTA
SANT NAZARI
ROCAGUINARDA
GRAVATS DELS CINGLES
POU DE GLAÇ DE LA QUINTANA
SANT NAZARI
DCIM\100MEDIA\DJI_0398.JPG
L’església apareix documentada el 1284 quan el rector d’Oristà Berenguer de Vilarnau feu un acord amb Ramona de ciutat, deodonada de Sant Nazari de la Garriga de la parròquia d’Oristà, i amb tots els seus successors, deodonants de l’esmentada església de Sant Nazari, amb motiu d’unes compres que Ramona havia fet per la capella
L’any 1686 el bisbe Antoni Pasqual constatà que no tenia ni fonts baptismals, ni sagrari ni fossar, era vinculada a la parròquia de Sant Andreu d’Oristà i sols s’hi deia missa cada quinze dies. El bisbe tornà a visitar-la el 1692 i manà emblanquinar-la interiorment.
DCIM\100MEDIA\DJI_0395.JPG
El 1746 s’hi deia missa tots els dies de festa i mantingué el culte fins al 1936.
Actualment s’hi diu missa una vegada l’any
Antigament el conreu de les oliveres era força comú en el sector més meridional del terme municipal d’Oristà. Prova d’això són alguns topònims com la masia de les Oliveres (en terme de Muntanyola però a tocar d’Oristà) o l’Olivar de la masia de Sagalés. A tocar de l’església de Sant Nazari de la Garriga encara es poden observar alguns exemplars d’olivera.
Les restes del molí d’oli de Sant Nazari de la Garriga estan situades a pocs metres de l’església, en un turó on encara es conserven algunes oliveres, a l’extrem sud del terme municipal. Es tracta d’un molí d’oli del que es conserven tres peces monolítiques, repartides en l’entorn proper de l’església, on queden vestigis de diverses estructures construïdes amb maçoneria de pedra, una de les quals correspondria a la cel·la de l’ermità de Sant Nazari de la Garriga.
created by dji camera
La peça que anava a la part inferior, anomenada sotamola o mola sotana i semblant a les de la premsa de vi, està conservada a uns metres de la façana principal de Sant Nazari de la Garriga, en una zona ocupada actualment per arbustos on s’intueixen diversos murs del que haurien estat estructures relacionades amb l’església. Aquesta peça, completament circular, amida uns 135 centímetres de diàmetre, amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una paret lateral d’uns 10 centímetres d’alçada que ressegueix tot el perímetre de la peça deixant únicament un punt de sortida. Les altres dues peces, que són les moles de forma tronco-cònica o trulls que giraven sobre la peça inferior o sotamola, estan conservades just davant de la façana principal de l’església, una integrada en el banca de pedra que ressegueix part de l’església i l’altra al bell mig del petit pati que hi ha davant la façana principal. Aquesta última amida uns 70 centímetres de diàmetre a la part superior (a la inferior és més estret), amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una alçada pròxima als 30 centímetres. L’altra mola, de menors dimensions, amida en el seu extrem més ample uns 60 centímetres de diàmetre amb un orifici central de 14 centímetres de diàmetre i una alçada també propera als 30 centímetres.
Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d’Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l’altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s’encomanen a la seva protecció. En elles s’hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d’altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.
CASA DEL BANDOLER ROCAGUINARDA:
El bandoler Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà l’any 1582 i aviat es convertí en una insígnia del bandolerisme català per les seves accions arriscades, que li valgueren simpaties i antipaties a parts iguals.
created by dji camera
A causa de les seves accions temeràries es van anar creant narracions, a vegades inspirades en la realitat i altres vegades pura ficció, que han perdurat durant segles. Entre els nombrosos escrits que va generar la figura de Perot Rocaguinarda en destaquen especialment tres: el sonet titulat “A Roca Guinart” que va escriure el Rector de Vallfogona i l’aparició de la figura del Perot a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, ambdues a principis del segle XVII, i un romanç inacabat escrit per Jacint Verdaguer a mitjans del segle XIX.
Altres relats o llegendes sobre la figura de Perot Rocaguinarda es troben recollits en el llibre “Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers” de Xavier Roviró i Alemany. Són, entre d’altres: – La carrera dels Elois. – Les coves d’en Rocaguinarda. – Un llamp féu una cova nova per en Rocaguinarda. – Amagats a les cuines, una noia els va trair. – La mina de la Roca Guinarda al cingle
GRAVATS DELS CINGLES:
DCIM\100MEDIA\DJI_0436.JPG
Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d’un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d’aquesta cinglera hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d’impressions d’algun bandoler amic d’en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s’hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l’exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda).
DCIM\100MEDIA\DJI_0435.JPG
POU DE GLAÇ DE LA QUINTANA:
DCIM\100MEDIA\DJI_0449.JPG
Els pous de glaç es feien servir per a conservar el glaç que s’elaborava durant l’hivern per poder utilitzar-lo durant els mesos més calorosos, és a dir des de finals de primavera fins a principis de tardor. El procés començava durant l’hivern, quan s’utilitzava alguna presa del riu o riera en un racó fresc i ombrívol per acumular-hi el glaç. Com que es necessitaven blocs de glaç grans, s’havia d’ampliar el gruix de la capa de glaç de la riera tirant-hi aigua per sobre a les nits. Un cop s’havia aconseguit una capa de glaç prou gruixuda es procedia a tallar-la en grans blocs. Aquests blocs s’anaven col·locant a l’interior del pou, sempre a través de l’obertura de l’extrem superior, amb capes de palla entremig que actuaven com un aïllant natural. Un cop el procés era acabat i començaven a arribar els mesos més calorosos, es començava a vendre i a utilitzar el glaç. Possiblement va ser construït durant el segle XVIII, en un període de baixes temperatures conegut com la petita edat del gel europeu.
El pou de glaç de la Quintana està situat uns metres a l’oest de la masia que li dóna nom, en un punt enclotat a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d’una estructura de grans dimensions semiesfèrica, bastida amb murs de maçoneria de pedra carejada per una cara i col·locada en filades circulars. L’estructura, d’uns 8’5 metres d’alçada per uns 8’5 metres de diàmetre, està assentada en un marge, de manera que per la part superior, a l’est, es pot accedir directament a la part alta de la cúpula i des de la part inferior, a l’oest i a tocar de la riera Gavarresa, es pot accedir a la base del pou. Aquesta gran estructura té dues obertures, una a l’extrem superior, emmarcada amb pedra treballada, i l’altre a l’extrem inferior, actualment coberta per la vegetació.
És l’únic pou de glaç que es troba al Lluçanès.
DCIM\100MEDIA\DJI_0448.JPG
NATURA:
Espai oberts de cami 100% transitable, cami que esnperemt veure des de la serrelada de monestir de QUERALT(bergueda), fins a MONTSSERRAT, passarem dues vegades per el riu de la gavarresa UNIC PUNT D AIGUA EN TOTA LA RUTA
Ruta amb molta història en un lloc on estarem molt tranquils i amb vistes de la Catalunya central. Recoma-nem realitzar la ruta des de la tardor fins a la primera meitat de la primavera ja que no hi ha punts d’aigua i per tant pot ser molt calorosa i fins i tot una mica pesada.
És una ruta amb molta historia i que necessita el seu temps per poder descobrir sense presses, i amb apunts per poder anar consultant durant tota la ruta.
FANTÀSTICA I MOLT POC VISITADA. IDEAL PER PERDRE’S A LA CATALUNYA CENTRAL
És Divendres pel Matí i ens disposem a fer una Circular per una zona del Bages per la qual nosaltres no hem fet mai, per tant estem oberts a l’espectativa de descobrir llocs nous.
Sabem d’entrada que no té gaire desnivell i ens ho agafem amb molta calma. La ruta consisteix en una circular pels voltants del poble, la base de la qual és la caminada popular del 2015.
Iniciem la ruta a les 8h del matí amb molta boira i sense poder veure els paisatge que ens envolta ja que, com es pot apreciar en les fotos….
La ruta la realitzem dos adults, un adolescent i dos gossos, i el material per realitzar la ruta és el de sempre:
Dues motxilles, una per adult
Dos camelbaks, un per adult i dels quals ens va sobrar pràcticament tota l’aigua ja que la temperatura era super agradable.
Tres capelines per si les mosques
Fruita i entrepans per passar el “ gusanillo”.
TINA
DETALL TINA
La Ruta comença a l’església del poble i ràpidament comença a seguir un camí molt ben marcat i que ens farà donar un gir per anar a buscar la carretera que hem fet servir per arriba fins el poble. L’acabem només creuant i ens fa baixar cap al riu. Hem de dir que no trobem cap lloc espectacular però sí molts d’interessants: petits llocs que ens fan passar una molt bona estona fent fotos i que alhora ens fa passar el temps molt ràpidament.
MOLÍ
Al costat del riu hi trobem una tina, on ens aturem a fer el primer entrepà i les nostres mascotes el primer xupito d’aigua. Seguim per un camí que es fa anar baixant fins arribar a uns molins abandonats amb uns pous molt ben marcats tot i esta abandonats. Després arribem en una bassa on al costat hi ha unes cases (suposem que de turisme rural) on no ens sabria gens de greu llogar per passar un cap de setmana. Aquí estem en el punt més baig de tota la ruta i des d’aquí comencem a pujar fins arribar al cim de cal XAMAL d’uns 600 m, per una pujada suau i sense dificultat i sempre per un camí ample. En aquest moment comença a sortir el sol darrera de la boira i comencen les primeres suades. Fem una parada ràpida per treure’ns les primeres capes i continuem fins a fer cim. Una vegada allà seguim un camí molt ben marcat dins del bosc, el qual ens portar en una petita agrupació de cases des d’on agafem una carretera de terra i seguim fins una casa de pagès on, una vegada som allà, agafarem un altre camí que ens tornarà, després de fer una petita pujada i una lleu baixada, a Fonollosa.
ESCALES DE LA RUTA
POSANT SALT D’AIGUA
RESUM DE RUTA
Una ruta tranquil·la per anar agafant el to muscular que necessitem per fer reptes de més envergadura. Ens ha sorprès molt les diferents cases que anem trobant, ja que són molt grans i molt ben cuidades, en camins 100% cuidats i fàcils de trobar.
Rutes amb gossos per la Catalunya central 