ARTÉS

Artés, Castell Calders, Calders, Artés

ENLLAÇ WIKILOC

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/artes-castell-calders-calders-artes-63986651

Data realització: 2021.01.16

Distància: 16 km

Temps: 3:51:00

Circular: Si

Dificultat: Baixa

M Desnivell: 416 M +

Ruta circular, fàcil de realitzar, per a totes les edats.

Ruta: va ser realitzada 2021.01.16 al matí i el fred era viu. També he de dir que hi ha una onada de fred i per tant la temperatura es pot veure alterada per aquest factor

Si vols fer la ruta estrictament i aneu amb gos, no hi ha cap punt d’aigua, però si us desvieu una mica després de pujar al Castell, trobareu un riu on hi ha aigua tot l’any.

La ruta transcorre sempre per camins amples, on ens podem trobar llocs tan emblemàtics com una alzina centenària i un antic molí, del qual només queden alguns vestigis.

LLOC D’INTERÈS:

CASTELL DE CALDERS:

El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.

És un conjunt medieval majoritàriament de segle XI construït sobre un turó de 471 m d’altitud i envoltat per un antic meandre de l’Calders. Està format per la torre de l’homenatge de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella de el castell, Santa Maria del Castell de Calders.

Aproximadament la meitat de la torre s’ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on se sustenta, es tracta d’una construcció senzilla amb un aparell maldestre. Recentment s’ha consolidat la base de la roca amb un mur de maó. La muralla, que es conserva parcialment, segueix el perímetre de l’esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s’aixequen les restes d’una construcció posterior al castell dels segles XVII i XVIII, possiblement es tracta d’una granja, amb un soterrani que havia de servir com a cisterna.

Va ser seu d’una castellania, després senyoria i més tard, la baronia de Calders.

INFORMACIÓ WIKIPEDIA

ALZINA CENTENÀRIA:

Arbre monumental situat a tocar de la carretera de Monistrol i molt proper al nucli urbà. Des d’aquest singular arbre s’accedeix al camí de la balma del Cargolaire, excepcional atalaia sobre la vall del meandre del riu Calders.

Tronc molt gran foradat a l’interior per una cavitat, cauterizada per l’incendi del 1944. És pilar i pedestal d’una impressionant estructura de branques primàries i secundàries, formant creu a uns 4 m, que suporten una gran copa equilibrada.

Situada entre camps de conreu i el camí de la Balma del Cargolaire, que comunica el poble amb el castell, vora el cingle, destaca la seva majestuosa figura retallada sobre els camps i les vistes, a la Serra del Vintró i a Sant Llorenç de Munt destacant el Montcau. La zona està habilitada actualment com a espai de lleure.

informació pàgina web: EL MOIANÈS BE DE GUST

RESTES DE L’ANTIC MOLÍ

D’aquesta ruta ens interessa el Castell de Calders, per la seva situació estratègica enmig d’un meandre, pel que és pràcticament inexpugnable, però només queden restes del que va ser.

La ruta també passa per Rutes d’escalada i és molt probable trobar algun escalador amb cordes enmig del camí.

Alzina centenària, en un lloc que ni t’imagines trobar un arbre centenari a la banda de la vila de Calders

La sortida comença a la Biblioteca d’Artés, punt cèntric amb aparcaments el costat per poder deixar el vehicle, en dirigim direcció el CAP i seguim per el mateix carrer fins a trobar l’INSTITUT, on girarem cap a l’esquerra per agafar un camí ample on passarem pel costat d’una masia el nom de la qual és les PALOMES. Una vegada passada les palomes al cap d’uns metres trencarem direcció a l’esquerra, on ens trobarem una pujada curta pero intensa d’uns 300 m +-; en el següent trencant seguirem per la dreta uns 100 m i girarem de nou cap a la dreta per realitzar un tros de l’antic camí REIAL uns 500 m. Quan sortim a un camí més ample girarem cap a la dreta uns 500 m més i després girarem cap a l’esquerra, per un camí en principi empedrat de pedra natural i que fa pujada. No deixarem aquest camí fins arribar a la urbanització LA GUÀRDIA on seguirem per la dreta fins a trobar la carretera de NAVARCLES-CALDERS la qual travessarem i tot seguit girarem a l’esquera i no deixarem aquest camí asfaltat que comença pla i acaba amb baixada fins el MOLÍ DEL CASTELL. Des d’aquí seguirem direcció el CASTELL que ja el tenim a sobre nostre i que podem accedir a ell a través d un camí ben senyalitzat.

Tornarem, per un camí ben senyalitzat però empinat i estret que surt a l esquera una vegada haguem deixat el castell al nostre darrere. Aquest camí ens donarà accés al POBLE DE CALDERS i d’allà anirem direcció a la urbanització de VISTA PIRINEU la travessarem tota fins arribar a les piscines, on agafarem un trencant uns 100 m despes de les piscines a l’esquerra i anirem direcció el SERRAT DE LA SALA (però abans haurem de creuar la carretera B-431 ARTÉS-CALDERS. Uns 50 m després de creuar la carretera en trobarem a mà esquerra i sense cap tipus de senyal, l’antic molí que formen part d’algunes antigues estructures d’antigues cases, i d’aquí farem una baixada que ens conduirà directament al poble d’Artés, tornant-nos a l’inici d’aquesta ruta a través del casc antic i arribant a la biblioteca.

La nostra opinió és que és una ruta interessant per fer en un cap de setmana a poc més de 40 min de Barcelona, en una zona tranquil·la i poc visitada. A la ruta li falta punts d’aigua, tant per a humans com per a gossos. Als llocs d’interès hi ha cartells explicatius, que són de gran ajudar per saber on i què estem veient (en restes de molí, no existeixen per vandalisme)

Lloc de sortida amb aparcaments i prop de bars i restaurants per poder prendre alguna cosa quan s’acabi la ruta.

CAL ROSAL

Dissabte 2/11/2019

Meteo 18ºC / 22,4ºC

Aigua en ruta: Si, diferents llocs on, no tindrem set, sigui l’estació de l’any que sigui

Kilometres: 20,44 km

Temps: 5H

Desnivell Positiu: 335m

Dificultat: Fàcil, però has d’estar acostumat a caminar

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/avia-43314658

Enllaç Video YOU TUBE: https://www.youtube.com/watch?v=v3tYyPHm7Jg&t=3s

Sóm dissabte a les 8 del matí, i ja hem aparcat a Cal Rosal.

Primer de tot parem a comprar pa i croasant. El camí comença travessant un pont on l’amo xic s’estava cruspint tot el croasant sense intenció de compartir-lo. No n’ha quedat ni una engruna.

Amb res hem arribat al primer edifici del recorregut, una església petita, Sant Vicenç d’Obiols, a tocar d’una casa amb un pou, i tot edificat sobre una gran roca plana. Han estat parlant del Avengers mentres ens molestaven.

Després d’un tros mes de camí, hem arribat a un llac envoltat de grans arbres i on hi vivien ànecs i un cigne. És el llac de Graugés, on hem esmorzat després d’haver-hi fet unes bones fotos i alguns vídeos preciosos. És un lloc molt bonic i agradable, on es pot disfrutar de la tranquil·litat i els sorolls de la natura. Jo i el Tro hem estat jugant a l’aigua.S’hi està de cine.

Continuem el camí direcció Avià, i hi trobem una altra esglesièta petita. Llavors el camí entra en una arbreda molt tranquil·la, plena d’alzines.

Hem arribat a Avià i l’hem atravessat pel mig. Hi havia uns cartells penjats a les fassanes, com unes fotos en blanc i negre però mig arrancats. En unana foto hi faltava el cap de la persona.

Arribem sota el polígon i entrem a Berga, on ens trobem un amic dels amos. Després de parlar una estoneta acabem d’atravessar-lo i sortim per l’institut direcció Pedret.

La baixada és amb molta pendent, i el camí passa una estona per la carretera esfaltada fins que continua per un corriol que baixa pel costat d’un rierol fins arribar al pont de Pedret. El Tro ha trobat un petit estany pel camí, i s’hi ha tirat amb la motxilla i tot, i ha nedat una estoneta. Jo no hi he volgut entrar.

Sota el pont de Pedret han fet més fotos i han tornat a fer volar el dron (una altra vegada). Hi havia força gent i molts cotxes repartits per a tot arreu, pel què no ens han deixat córrer lliurement.

Ara ja és tot planer fins al cotxe. Tenim 5 kilòmetres de via verda per fer i l’amo xic diu que ja té els peus molt cansats i va més a poc a poc. Acabarem fent 20 kilòmetres.

Travessem 3 túnels per on abans hi passava el tren, i ara sols hi sona sols l’eco (si crides).

Al tornar a Cal Rosal hem descansat en un bar. Em feien molt mal els peus, i pensava que m’havia llagat. El petit dela casa també es queixava molt.

Per poder arribar al cotxe, l’amo ha portat a coll a l’amo xic perquè ja no aguantava més (com que ja no vé a caminar els dies entre setmana, ara no pot aguantar el nostre ritme) Ha dormint fins les 6 del vespre (no ha ni dinat).

La recomanem a tothom però que estigui acostumat a caminar. És molt fàcil i molt maca.

AVINYÓ

Dissabte 27/10/2019

Meteo: Sol 15º / 20º

Aigua en ruta: Es passa per un riu que no estem segurs que hi hagi aigua tot l’any

kilometres: 11,52 km

Temps: Amb molta tranquilitat 3:30h

Desnivell positiu: 289m

Dificultat: MOLT FACIL

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/avinyo-42963279

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/X6oVRtbo8fE

Avui hem estat caminant per una ruta d’Avinyó amb els nostres amics Mia i Cuper i la seva propietària.

Han aparcat a prop de l’escola i hem començat el recorregut pel passeig amb una mica de fred (feia ganes d’una bona tassa de xocolata calenta pels amos).

Al sortir del poble ens hem enfilat per un caminet . Ens han saludat els gossos mastins d’una granja amb oques i ànecs. Hi hem passat pel costat d’una gran casa i l’hem admirat bé ja que ens ha sorprès gratament: té encara la zona de la latrina al primer pis per fora de les parets mestres, dos torres de vigilància en cantonades, un pati interior amb escuts i amb 3 busts, i una capella amb campana. Tot sembla reformat. A prop hi havia un galliner amb dues gallines que ens espiaven .

La següent parada ha estat en una església amb una casa al costat, un cementiri i unes atraccions per la canalla. Però no hi havia ningú per jugar. El campanar quadrat era molt maco. És Santa Eugènia de Relat.

Allà hem esmorzar, hem fet fotos i l’amo ha tret el dron i l’ha fet volar (algun dia el caçaré). Hem rigut una mica amb l’amo xic perquè jugava sol en una atracció de mínim dos nens i jo el perseguia. El terra era tot de gespa.

Baixant per el següent camí de terra ens hem trobat el primer pont de pedra. Era molt bonic i la mestressa ha fet fotos.

Hem continuat caminant fins arribar al camí de la transhumància i l’hem agafat direcció Poblet (es veu que puja fins al Carlit). Unes pedres molt grans (lloses) estaven apilotades al costat d’uns camps acabats de fer. Eren molt grans, com l’embergadura d’un cotxe, però primes.

Ha començat llavors un espai recuperat del camí de la Transhumància: parets de pedra seca pels dos costats, perquè el bestiar no se sortís de la ruta i entrés als cultius, . És un molt bon tros d’un quilòmetre per fer fotos i passejar-hi. Ens ha agradat molt trobar que en un tram hi havia com diferents corrals pel bestiar (encara no recuperats), suposo que per tancar-los i passar-hi la nit.

Hem arribat a les faldes d’un turonet on el camí estava ple de pintures als arbres i a diferents troncs prèviament tallats (segurament de l’escola). Hem visitat una torre una mica destrossada que s’havia construït i utilitzat per comunicar-se per telegrafia òptica durant la guerra Carlina (o dels Matiners) de i també hem aprofitat per elevar el dron mentres l’amo xic es distreia escrivint noms a terra. Des d’aquí es veu Montserrat.

Finalment hem baixat direcció Avinyó per un corriol que ens ha portat a un tancat de vaques i les seves respectives granjes. Abans d’acabar el recorregut, hem trobat un pont força gran, per on la mestressa hi ha passat i on m’ha fet fotos. És el pont vell d’Avinyó, també molt maco.

A l’acabar de plegar les motxilles, tots hem descansat en una terrassa de la carretera que tothom ha trobat molt acollidor.

Una bona sortida.

CASTELLNOU RUTA MAQUI

Dissabte 19/10/2019

Meteo: Nuvol, amb estonetas de sol, Temperetura 20º

Aigua en ruta: No

kilometres: 14.05 km

Temps: Amb molta tranquilitat 4h

Desnivell positiu: 325m

Dificultat: Facil

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellnou-de-bages-ruta-dels-maquis-42625471

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/jhSwiHDFkt4

Sóc el Tro. Som dissabte, i els amos es lleven tard. No agafem el cotxe fins les 9 del matí.

Després que a mi em penjen la motxilla de l’aigua, i l’amo gran s’esbaralla per primer cop amb el rellotge gps, comencem a caminar. Ens trobem a Castellnou de Bages

En el primer tram de camí de terra, passem pel costat d’un camp de tir en arc. I seguidament ens trobem les primeres persones caminants, dues dones que les acompanya un gos que no és seu i que les segueix des de Santpedor. M’intento d’acostar, i el meu company també, però els amos no ens deixen,l fins que deixa de seguir-nos.

Arribem a una torre on sols en queda un tros dret, i hi fan fotos i vídeos amb el dron. A part, el paisatge és preciós, doncs es veu molta extensió de terreny ple d’arbres. M’ha agradat la torre dels moros de Castellenou.

Una foto és molt maca, doncs es veu el forat de la torre que hi ha per dins, ja que l’han fet des de sobre la torre.

Al cap de res, els amos s’adonen que s’han descuidat una cosa a la torre i hi tornem, deixant el nen al camí ja que la pujada és per corriols i no el volen cansar. Al tornar em discuteixo amb el meu company i això fa que el petit s’espanti pensant que ens passa alguna cosa, agafi un roc gran i ens vingui a ajudar. Quina gràcia.

En una casa ensorrada, on s’indica que és on va morir el Caracremada, un maqui conegut de la zona, parem a esmorzar i a beure aigua. Quina set!!!, doncs ja fa molta calor. Una altra tanda de fotos i videos (no sé què hi veuen de maco en quatre parets ensorrades).

Tornem a caminar, mentres ens expliquen qui era el Caracremada i els maquis.

En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber). En la següent casa ensorrada, molt més gran, amb una entrada i una era maques, hi trobem un lloc molt tranquil amb vistes a Montserrat. Un arbust graner està plè de granes obertes i menjades pels animals de la zona. Jo espero als amos sota l’ombra d’uns arbres. En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber).

La calor del migdia es nota. Arribem al Putxot, un conjunt de 10 cases amb una construcció típica d’arquitectura de vinya. A tot arreu, tan per dins com per fora de les cases, es troben tines pel raím.

Ara però, ni es detecta res de vinya ni de qualsevol altra cultiu. Tot és bosc de pins joves. Quins focs devien afectar a aquesta zona?

Ja estem tots una mica tips de caminar. No pels quilòmetres si no per la calor. I les pujades ens aplatanen.

Per sort, abans d’arribar al tram de la carretera, passem per una zona boscosa prop d’una riera on hi sentim fresa d’animal gran. El petit s’espanta, doncs creu que si és un senglar l’atacarà. Però jo vull descobrir què hi ha. Finalment, a uns 10 metres davant nostre, creua el camí un cabirol preciós tot saltant, i s’enfila marge amunt. Són molt macos i ens alegra el final de la caminada.

Després d’uns pocs quilòmetres, passem pel nucli de Castellnou (cal ressaltar l’esgrésia, amb una arquitectura de fotografia) on ens fan anar al pas ja que hi ha molta canalla (escoltes).

A l’arribar al cotxe, el petit s’adorm de camí de tornada.

Tot i el cansament per la calor que no ens esperavem, la sortida ha estat agradable.

PD: no ha funcionat bé el rellotge gps. Els amos se l’hauran de mirar perquè no ens torni a confondre en els diferents trencants.

PRESENTACIÓ

HOLA.

Som un parell de Pastors Alemanys de cinc i quatre anys, amb moltes ganes d’explicar les nostres petites històries del dia a dia.

El nostre jefe es un boig que cada dia ens fa caminar per rutes al voltant del nostre poble i els caps de setmana tenim la gran sort de que ens porten per tot el principat a fer rutes de trekking o de visita per pobles i ciutats.

La nostra intenció és explicar què podem fer tota la família junts, ja sigui fent alguna caminada pels camins del principat o bé visitant algun poble o ciutat del nostre petit gran país. Tota la informació que creiem necessària perquè nosaltres i la família poguem fer totes les activitats conjuntament.

També podreu consultar cada setmana una ruta a wikiloc amb totes les dades que poden ser interessants , d’aquesta manera els vostres jefes de dues potes no tindran cap excusa per disfrutar tots junts, que de fet és el que més ens agrada fer.

També ens agradaria que ens donessiu un cop de mà i ens ajudeu a descobrir llocs de tota Catalunya. Poden ser de tots els nivells i per a tothom, només tenim una regla: s’han de poder fer conjuntament gossos i humans.

Així doncs si voleu ja ho sabeu .