Dissabte 19/10/2019

Meteo: Nuvol, amb estonetas de sol, Temperetura 20º

Aigua en ruta: No

kilometres: 14.05 km

Temps: Amb molta tranquilitat 4h

Desnivell positiu: 325m

Dificultat: Facil

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellnou-de-bages-ruta-dels-maquis-42625471

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/jhSwiHDFkt4

Sóc el Tro. Som dissabte, i els amos es lleven tard. No agafem el cotxe fins les 9 del matí.

Després que a mi em penjen la motxilla de l’aigua, i  l’amo gran s’esbaralla per primer cop amb el rellotge gps,  comencem a caminar. Ens trobem a Castellnou de Bages

En el primer tram de camí de terra, passem pel costat d’un camp de tir en arc. I seguidament ens trobem les primeres persones caminants, dues dones que les acompanya un gos que no és seu i que les segueix des de Santpedor. M’intento d’acostar, i el meu company també, però els amos no ens deixen,l fins que deixa de seguir-nos.

Arribem a una torre on sols en queda un tros dret, i hi fan fotos i vídeos amb el dron.   A part, el paisatge és preciós, doncs es veu molta extensió de terreny ple d’arbres. M’ha agradat la torre dels moros de Castellenou.

Una foto és molt maca, doncs es veu el forat de la torre que hi ha per dins, ja que l’han fet des de sobre la torre.

Al cap de res, els amos s’adonen que s’han descuidat una cosa a la torre i hi tornem, deixant el nen al camí ja que la pujada és per corriols i no el volen cansar. Al tornar em discuteixo amb el meu company i això fa que el petit s’espanti pensant que ens passa alguna cosa, agafi un roc gran i ens vingui a ajudar. Quina gràcia. 

En una casa ensorrada, on s’indica que és on va morir el Caracremada, un maqui conegut de la zona, parem a esmorzar i a beure aigua. Quina set!!!, doncs ja fa molta calor. Una altra tanda de fotos i videos (no sé què hi veuen de maco  en quatre parets ensorrades).

Tornem a caminar, mentres ens expliquen qui era el Caracremada i els maquis.

En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber). En la següent casa ensorrada, molt més gran, amb una entrada i una era maques, hi trobem un lloc molt tranquil amb vistes a Montserrat. Un arbust graner està plè de granes obertes i menjades pels animals de la zona. Jo espero als amos sota l’ombra d’uns arbres. En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber).

La calor del migdia es nota. Arribem al Putxot, un conjunt de 10 cases amb una construcció típica d’arquitectura de vinya. A tot arreu, tan per dins com per fora de les cases, es troben tines pel raím. 

Ara però, ni es detecta res de vinya ni de qualsevol altra cultiu. Tot és bosc de pins joves. Quins focs devien afectar a aquesta zona?

Ja estem tots una mica tips de caminar. No pels quilòmetres si no per la calor. I les pujades ens aplatanen. 

Per sort, abans d’arribar al tram de la carretera, passem per una zona boscosa prop d’una riera on hi sentim fresa d’animal gran. El petit s’espanta, doncs creu que si és un senglar l’atacarà. Però jo vull descobrir què hi ha. Finalment, a uns 10 metres davant nostre, creua el camí un cabirol preciós tot saltant, i s’enfila marge amunt. Són molt macos i ens alegra el final de la caminada. 

Després d’uns  pocs quilòmetres, passem pel nucli de Castellnou (cal ressaltar l’esgrésia, amb una arquitectura de fotografia) on ens fan anar al pas ja que hi ha molta canalla (escoltes). 

A l’arribar al cotxe, el petit s’adorm de camí de tornada. 

Tot i el cansament per la calor que no ens esperavem, la sortida ha estat agradable. 

PD: no ha funcionat bé el rellotge gps. Els amos se l’hauran de mirar perquè no ens torni a confondre en els diferents trencants.