2 DIES A NÚRIA

Data realització: 25 i 26/06/2021

Distància: 16km

Temps: 2 dies (anem a fer nit a Núria)

Estació ideal per la ruta: Primavera, Estiu, Tardor

Circular: Sí, anada i tornada

Dificultat: Mitjana

Punts d’aigua per Gossos: Sí, durant tota la ruta.

ENLLAÇ WIKILOC:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/queralbs-vall-de-nuria-76730540

MATERIAL UTILITZAT PER AQUESTA RUTA:

DESCRIPCIÓ:

Anem a provar les motxilles grans (60 a 70litres), amb tot el material per poder passar fins a 3 dies complets, per comprovar la nostra resistència i la del material. Provarem per primera vegada de fer nit amb el Tarp, una lona impermeable amb anclatges.

Comencem la ruta des de la plaça de Queralbs, un poble molt bonic i petit de la comarca del Ripollès. Hem aparcat als aparcaments de l’estació del tren cremallera i sortim d’hora per evitar la calor del migdia. Cal recordar que ens endinsem al Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser, zona d’alta proteccio de fauna i flora pel què cal portar els gossos lligats o totalment controlats.

A la mateixa plaça d’on comencem hi ha una font per repostar aigua fresca. Uns cartells verds indiquen la direcció a Núria (seguim el GR11). El camí segueix el riu de Núria, de cara sud, pel què hi ha zones humides però també zones molt soleies. Es passa per diverses fonts, i per zones de descans on anirem fent parades (3 en total) per descansar l’esquena.

Durant tot el trajecte el Riu de Núria ens mostra un camí d’aigua preciós, amb diferents ponts, tolls o gorgs i salts d’aigua, amb l’emblemàtic salt de la Cua de Cavall.

Finalment arribem a la vall de Núria. El seu llac, els seus edificis tan simples i els seus prats verds ens saluden i ens dónen la benvinguda.

Ha estat una bona prova per les esquenes. El Tro, qui porta sempre l’aigua pels gossos, avui també ha portat el pinso per passar 3 dies a la muntanya. Tots ho hem fet molt bé. Ara toca provar el material d’acampada que hem carratejat, pel què ens dirigim a la zona de càmping (actualment s’ha de reservar per internet).

Perfecte, segona prova superada. El Tarp s’ha pogut muntar i provar per primer cop, i els gossos s’han relaxat per poder menjar i dormir. Ara toca la tercera i última prova: baixar amb tot el pés de Núria fins a Queralbs.

El descens, pel mateix camí de pujada, ha estat més feixuc, doncs l’Arnau no tenia tècnica per baixar amb pes i estava molt neguitós el primer tram. Però quan ha entès com havia de moure’s i ajudar-se amb els pals, ha anat agafant confiança i ha pogut baixar bé.

Al ser dissabte, ens hem trobat molta gent fent el camí. Cal tenir controlats els gossos perquè no molestin als altres caminants.

Quan hem arribat finalment a la plaça de Queralbs, i abans de fer el trajecte fins al cotxe, ens hem près uns merescuts refrescos en un dels bars del poble.

Tercera i última prova superada.

I per qui vulgui fer la ruta sense pernocta? Els gossos no necessiten carretejar aigua ja que es van trobant punts d’aigua durant tota la ruta. Són 16km entre pujar i baixar, però també es pot fer mitja ruta utilitzant el tren cremallera.

Cal recordar que estem a força alçada i amb molts trams en zona soleia, pel què cal portar gorra i hidratar-se. I els gossos, sobretot portar-los lligats o molt ben controlats.

Recomanable 100%

PEDRAFORCA 360º

Data Realització: 20/05/2021

Distància: 17,80KM

Temps: 5h en el mes de Maig, per tant hem de tenir present que comença a fer molta calor.

Estació ideal per fer la ruta: Primavera i tardor

Circular: SÍ

Dificultat: Moderada

Punts d’aigua per Gossos: Sí. Durant tota la ruta hi ha diferents punts d’aigua, la part final és on n’hi ha menys però es pot fer perfectament amb la que anirem trobant.

ENLLAÇ WIKILOC:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/gosol-pedraforca-360o-73370668

MATERIAL UTILITZAT A LA RUTA PER ELS GOSSOS I LA GENT

Aquesta es la primera sortida que podem fer fora de la comarca després del confinament i per tant voliem fer-la en algun lloc emblemàtic. I em sembla que és dels llocs més emblemàtics de Catalunya.

El Pedraforca és d’aquelles muntanyes que per moltes vegades que l’hagis pujat, baixat, envoltat per una banda o per una altra, sempre et sorprèn. En aquesta ocasió decidim fer la circular sortint des de Gòsol; una ruta accessible a tothom que estigui acostumat a caminar una mica.

La manera d’arribar a Gòsol és per l’eix del Llobregat. Des de Barcelona el temps estimat és de 1h50m i uns 130km de distància.

Una vegada siguem a Gòsol, només entrar al poble hi ha un pàrquing a la nostra dreta que és on nosaltres sempre aparquem. Si aneu amb AC podreu pernoctar-hi tranquilament. També he de dir que hi ha un càmping on jo i he estat un vegada i té totes les comoditats que pots demanar a un càmping de muntanya.

Pel que fa als esmorzars, dinars i sopas no patiu, Gòsol té diferents llocs d’on segur que sortireu contents i relativament bé de preu. Tambe hi ha un petit Super on podreu comprar les típiques coses que ens hem descuidat a casa (no ens enganyem, sempre ens descuidem alguna cosa).

La ruta comença a la mateixa plaça del poble (sortint del pàrquing a la dreta i tot recte). Una vegada siguem allà, agafarem un carrer direcció al safreig i surtirem del poble direcció el COLL DE FONT TERRES. El camí està molt ben senyalitzat i ben trassat, per la qual cosa la única dificultat és la pujada que haurem de fer per poder arribar fins al coll.

Una vegada haurem fet la primera pujada forta arribarem a una alitud d’aproximadament 1.600m d’alçada, cosa que es nota el dia de la ruta per la temperatura. També hi ajuda que fa molt de vent.

Hem de dir que aquí hi ha la primera font on els peluts podran veure tranquilament i no ens farà falta cap mena de pot.

Una vegada ens hem fet passar la sed, enfilem per un camí marcat que surt davant nostre i que ens portarà al següent punt.

Com podeu veure les vistes son espectaculars i el camí, molt ben marcat i sense cap mena de dificultat per seguir, fins el Cap de la Portella. I d’allà cap a la Font de la Roca. Aquí ni parem ja que fa poc que hem sortit de l’altra font.

Des d’allà i sense deixar el camí, arribarem al Collell. I des del coll agafarem la carretera i començarem la baixada tot deleitant-nos amb les vistes espectaculars que ens brinda un Pedraforca que poques vegades veurem, ja que no és la típica imatge que tots tenim d’una de les muntanyes més fotografiades de Catalunya.

També la muntanya ens brindarà la ocasió de veure com en totes les canals hi baixa l’aigua del desglaç de les últimes neus de la muntanya.

I sense adonar-nos-en anem baixant tot passant per diferents canals i colls com per exemple: CANAL GERDERA, COLL DEL PI AJEGUT; i per una multitud d’imatges que només ens pot donar aquest emplaçament. I com ja he dit abans, sense adonar-nos ja hem d’enfilar direcció el refugi LLuis Estasen (o dit d’una altra manera el Refugi del Pedraforca), el qual, el dia que vàrem fer aquesta ruta, estava tancat. Però en altres ocasions que hi he estat és un lloc on heu de parar a fer un beure o un petit piscolavis, doncs entre les vistes i el saber fer del guarda segur que us quedaran ganes de tornar-hi.

Al refugi hi ha un cartell informant-nos que queden 7km fins a Gòsol per un camí que fa diferents pujades i baixades i que fa que la tornada sigui més divertida a l’hora que, com que anem per el mig del bosc, no ens preocupa gaire si fa sol o no. Està molt ben indicada, doncs a cada desviament ens informa cap on hem d’anar sense haber d’estar pendent d’on anem, i així podrem disfrutar del lloc on som. Si no feu gaire soroll segurament tindreu la visita llampec d’algun dels habitants d’aquest paratge, en forma d’àguila, cabra de muntanya i un llarg etzetera de la fauna del lloc.

Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta ruta és que, a part de veure el Pedraforca, també podrem veure la GALLINAPELADA que queda just davant del Pedra. Un dia d’aquests hi farem una visita.

I sense res més a afegir, arribarem tranquilament a Gòsol després de viure una altra experiència de compartir la ruta amb el teu fill, els teus gossos i disfrutar ni que sigui unes hores de la pau i la tranquilitat que t’ofereix sempre la muntanya.

Per tant és una ruta 100% recomandable per començar a fer rutes de muntanya amb família, amb paissatges increïbles i al voltant d’una muntanya molt especial.

FINS LA PROXIMA!!!!!!!

CAL ROSAL

Dissabte 2/11/2019

Meteo 18ºC / 22,4ºC

Aigua en ruta: Si, diferents llocs on, no tindrem set, sigui l’estació de l’any que sigui

Kilometres: 20,44 km

Temps: 5H

Desnivell Positiu: 335m

Dificultat: Fàcil, però has d’estar acostumat a caminar

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/avia-43314658

Enllaç Video YOU TUBE: https://www.youtube.com/watch?v=v3tYyPHm7Jg&t=3s

Sóm dissabte a les 8 del matí, i ja hem aparcat a Cal Rosal.

Primer de tot parem a comprar pa i croasant. El camí comença travessant un pont on l’amo xic s’estava cruspint tot el croasant sense intenció de compartir-lo. No n’ha quedat ni una engruna.

Amb res hem arribat al primer edifici del recorregut, una església petita, Sant Vicenç d’Obiols, a tocar d’una casa amb un pou, i tot edificat sobre una gran roca plana. Han estat parlant del Avengers mentres ens molestaven.

Després d’un tros mes de camí, hem arribat a un llac envoltat de grans arbres i on hi vivien ànecs i un cigne. És el llac de Graugés, on hem esmorzat després d’haver-hi fet unes bones fotos i alguns vídeos preciosos. És un lloc molt bonic i agradable, on es pot disfrutar de la tranquil·litat i els sorolls de la natura. Jo i el Tro hem estat jugant a l’aigua.S’hi està de cine.

Continuem el camí direcció Avià, i hi trobem una altra esglesièta petita. Llavors el camí entra en una arbreda molt tranquil·la, plena d’alzines.

Hem arribat a Avià i l’hem atravessat pel mig. Hi havia uns cartells penjats a les fassanes, com unes fotos en blanc i negre però mig arrancats. En unana foto hi faltava el cap de la persona.

Arribem sota el polígon i entrem a Berga, on ens trobem un amic dels amos. Després de parlar una estoneta acabem d’atravessar-lo i sortim per l’institut direcció Pedret.

La baixada és amb molta pendent, i el camí passa una estona per la carretera esfaltada fins que continua per un corriol que baixa pel costat d’un rierol fins arribar al pont de Pedret. El Tro ha trobat un petit estany pel camí, i s’hi ha tirat amb la motxilla i tot, i ha nedat una estoneta. Jo no hi he volgut entrar.

Sota el pont de Pedret han fet més fotos i han tornat a fer volar el dron (una altra vegada). Hi havia força gent i molts cotxes repartits per a tot arreu, pel què no ens han deixat córrer lliurement.

Ara ja és tot planer fins al cotxe. Tenim 5 kilòmetres de via verda per fer i l’amo xic diu que ja té els peus molt cansats i va més a poc a poc. Acabarem fent 20 kilòmetres.

Travessem 3 túnels per on abans hi passava el tren, i ara sols hi sona sols l’eco (si crides).

Al tornar a Cal Rosal hem descansat en un bar. Em feien molt mal els peus, i pensava que m’havia llagat. El petit dela casa també es queixava molt.

Per poder arribar al cotxe, l’amo ha portat a coll a l’amo xic perquè ja no aguantava més (com que ja no vé a caminar els dies entre setmana, ara no pot aguantar el nostre ritme) Ha dormint fins les 6 del vespre (no ha ni dinat).

La recomanem a tothom però que estigui acostumat a caminar. És molt fàcil i molt maca.

AVINYÓ

Dissabte 27/10/2019

Meteo: Sol 15º / 20º

Aigua en ruta: Es passa per un riu que no estem segurs que hi hagi aigua tot l’any

kilometres: 11,52 km

Temps: Amb molta tranquilitat 3:30h

Desnivell positiu: 289m

Dificultat: MOLT FACIL

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/avinyo-42963279

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/X6oVRtbo8fE

Avui hem estat caminant per una ruta d’Avinyó amb els nostres amics Mia i Cuper i la seva propietària.

Han aparcat a prop de l’escola i hem començat el recorregut pel passeig amb una mica de fred (feia ganes d’una bona tassa de xocolata calenta pels amos).

Al sortir del poble ens hem enfilat per un caminet . Ens han saludat els gossos mastins d’una granja amb oques i ànecs. Hi hem passat pel costat d’una gran casa i l’hem admirat bé ja que ens ha sorprès gratament: té encara la zona de la latrina al primer pis per fora de les parets mestres, dos torres de vigilància en cantonades, un pati interior amb escuts i amb 3 busts, i una capella amb campana. Tot sembla reformat. A prop hi havia un galliner amb dues gallines que ens espiaven .

La següent parada ha estat en una església amb una casa al costat, un cementiri i unes atraccions per la canalla. Però no hi havia ningú per jugar. El campanar quadrat era molt maco. És Santa Eugènia de Relat.

Allà hem esmorzar, hem fet fotos i l’amo ha tret el dron i l’ha fet volar (algun dia el caçaré). Hem rigut una mica amb l’amo xic perquè jugava sol en una atracció de mínim dos nens i jo el perseguia. El terra era tot de gespa.

Baixant per el següent camí de terra ens hem trobat el primer pont de pedra. Era molt bonic i la mestressa ha fet fotos.

Hem continuat caminant fins arribar al camí de la transhumància i l’hem agafat direcció Poblet (es veu que puja fins al Carlit). Unes pedres molt grans (lloses) estaven apilotades al costat d’uns camps acabats de fer. Eren molt grans, com l’embergadura d’un cotxe, però primes.

Ha començat llavors un espai recuperat del camí de la Transhumància: parets de pedra seca pels dos costats, perquè el bestiar no se sortís de la ruta i entrés als cultius, . És un molt bon tros d’un quilòmetre per fer fotos i passejar-hi. Ens ha agradat molt trobar que en un tram hi havia com diferents corrals pel bestiar (encara no recuperats), suposo que per tancar-los i passar-hi la nit.

Hem arribat a les faldes d’un turonet on el camí estava ple de pintures als arbres i a diferents troncs prèviament tallats (segurament de l’escola). Hem visitat una torre una mica destrossada que s’havia construït i utilitzat per comunicar-se per telegrafia òptica durant la guerra Carlina (o dels Matiners) de i també hem aprofitat per elevar el dron mentres l’amo xic es distreia escrivint noms a terra. Des d’aquí es veu Montserrat.

Finalment hem baixat direcció Avinyó per un corriol que ens ha portat a un tancat de vaques i les seves respectives granjes. Abans d’acabar el recorregut, hem trobat un pont força gran, per on la mestressa hi ha passat i on m’ha fet fotos. És el pont vell d’Avinyó, també molt maco.

A l’acabar de plegar les motxilles, tots hem descansat en una terrassa de la carretera que tothom ha trobat molt acollidor.

Una bona sortida.

CASTELLNOU RUTA MAQUI

Dissabte 19/10/2019

Meteo: Nuvol, amb estonetas de sol, Temperetura 20º

Aigua en ruta: No

kilometres: 14.05 km

Temps: Amb molta tranquilitat 4h

Desnivell positiu: 325m

Dificultat: Facil

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellnou-de-bages-ruta-dels-maquis-42625471

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/jhSwiHDFkt4

Sóc el Tro. Som dissabte, i els amos es lleven tard. No agafem el cotxe fins les 9 del matí.

Després que a mi em penjen la motxilla de l’aigua, i l’amo gran s’esbaralla per primer cop amb el rellotge gps, comencem a caminar. Ens trobem a Castellnou de Bages

En el primer tram de camí de terra, passem pel costat d’un camp de tir en arc. I seguidament ens trobem les primeres persones caminants, dues dones que les acompanya un gos que no és seu i que les segueix des de Santpedor. M’intento d’acostar, i el meu company també, però els amos no ens deixen,l fins que deixa de seguir-nos.

Arribem a una torre on sols en queda un tros dret, i hi fan fotos i vídeos amb el dron. A part, el paisatge és preciós, doncs es veu molta extensió de terreny ple d’arbres. M’ha agradat la torre dels moros de Castellenou.

Una foto és molt maca, doncs es veu el forat de la torre que hi ha per dins, ja que l’han fet des de sobre la torre.

Al cap de res, els amos s’adonen que s’han descuidat una cosa a la torre i hi tornem, deixant el nen al camí ja que la pujada és per corriols i no el volen cansar. Al tornar em discuteixo amb el meu company i això fa que el petit s’espanti pensant que ens passa alguna cosa, agafi un roc gran i ens vingui a ajudar. Quina gràcia.

En una casa ensorrada, on s’indica que és on va morir el Caracremada, un maqui conegut de la zona, parem a esmorzar i a beure aigua. Quina set!!!, doncs ja fa molta calor. Una altra tanda de fotos i videos (no sé què hi veuen de maco en quatre parets ensorrades).

Tornem a caminar, mentres ens expliquen qui era el Caracremada i els maquis.

En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber). En la següent casa ensorrada, molt més gran, amb una entrada i una era maques, hi trobem un lloc molt tranquil amb vistes a Montserrat. Un arbust graner està plè de granes obertes i menjades pels animals de la zona. Jo espero als amos sota l’ombra d’uns arbres. En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber).

La calor del migdia es nota. Arribem al Putxot, un conjunt de 10 cases amb una construcció típica d’arquitectura de vinya. A tot arreu, tan per dins com per fora de les cases, es troben tines pel raím.

Ara però, ni es detecta res de vinya ni de qualsevol altra cultiu. Tot és bosc de pins joves. Quins focs devien afectar a aquesta zona?

Ja estem tots una mica tips de caminar. No pels quilòmetres si no per la calor. I les pujades ens aplatanen.

Per sort, abans d’arribar al tram de la carretera, passem per una zona boscosa prop d’una riera on hi sentim fresa d’animal gran. El petit s’espanta, doncs creu que si és un senglar l’atacarà. Però jo vull descobrir què hi ha. Finalment, a uns 10 metres davant nostre, creua el camí un cabirol preciós tot saltant, i s’enfila marge amunt. Són molt macos i ens alegra el final de la caminada.

Després d’uns pocs quilòmetres, passem pel nucli de Castellnou (cal ressaltar l’esgrésia, amb una arquitectura de fotografia) on ens fan anar al pas ja que hi ha molta canalla (escoltes).

A l’arribar al cotxe, el petit s’adorm de camí de tornada.

Tot i el cansament per la calor que no ens esperavem, la sortida ha estat agradable.

PD: no ha funcionat bé el rellotge gps. Els amos se l’hauran de mirar perquè no ens torni a confondre en els diferents trencants.