PEDRAFORCA 360º

Data Realització: 20/05/2021

Distància: 17,80KM

Temps: 5h en el mes de Maig, per tant hem de tenir present que comença a fer molta calor.

Estació ideal per fer la ruta: Primavera i tardor

Circular: SÍ

Dificultat: Moderada

Punts d’aigua per Gossos: Sí. Durant tota la ruta hi ha diferents punts d’aigua, la part final és on n’hi ha menys però es pot fer perfectament amb la que anirem trobant.

ENLLAÇ WIKILOC:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/gosol-pedraforca-360o-73370668

MATERIAL UTILITZAT A LA RUTA PER ELS GOSSOS I LA GENT

Aquesta es la primera sortida que podem fer fora de la comarca després del confinament i per tant voliem fer-la en algun lloc emblemàtic. I em sembla que és dels llocs més emblemàtics de Catalunya.

El Pedraforca és d’aquelles muntanyes que per moltes vegades que l’hagis pujat, baixat, envoltat per una banda o per una altra, sempre et sorprèn. En aquesta ocasió decidim fer la circular sortint des de Gòsol; una ruta accessible a tothom que estigui acostumat a caminar una mica.

La manera d’arribar a Gòsol és per l’eix del Llobregat. Des de Barcelona el temps estimat és de 1h50m i uns 130km de distància.

Una vegada siguem a Gòsol, només entrar al poble hi ha un pàrquing a la nostra dreta que és on nosaltres sempre aparquem. Si aneu amb AC podreu pernoctar-hi tranquilament. També he de dir que hi ha un càmping on jo i he estat un vegada i té totes les comoditats que pots demanar a un càmping de muntanya.

Pel que fa als esmorzars, dinars i sopas no patiu, Gòsol té diferents llocs d’on segur que sortireu contents i relativament bé de preu. Tambe hi ha un petit Super on podreu comprar les típiques coses que ens hem descuidat a casa (no ens enganyem, sempre ens descuidem alguna cosa).

La ruta comença a la mateixa plaça del poble (sortint del pàrquing a la dreta i tot recte). Una vegada siguem allà, agafarem un carrer direcció al safreig i surtirem del poble direcció el COLL DE FONT TERRES. El camí està molt ben senyalitzat i ben trassat, per la qual cosa la única dificultat és la pujada que haurem de fer per poder arribar fins al coll.

Una vegada haurem fet la primera pujada forta arribarem a una alitud d’aproximadament 1.600m d’alçada, cosa que es nota el dia de la ruta per la temperatura. També hi ajuda que fa molt de vent.

Hem de dir que aquí hi ha la primera font on els peluts podran veure tranquilament i no ens farà falta cap mena de pot.

Una vegada ens hem fet passar la sed, enfilem per un camí marcat que surt davant nostre i que ens portarà al següent punt.

Com podeu veure les vistes son espectaculars i el camí, molt ben marcat i sense cap mena de dificultat per seguir, fins el Cap de la Portella. I d’allà cap a la Font de la Roca. Aquí ni parem ja que fa poc que hem sortit de l’altra font.

Des d’allà i sense deixar el camí, arribarem al Collell. I des del coll agafarem la carretera i començarem la baixada tot deleitant-nos amb les vistes espectaculars que ens brinda un Pedraforca que poques vegades veurem, ja que no és la típica imatge que tots tenim d’una de les muntanyes més fotografiades de Catalunya.

També la muntanya ens brindarà la ocasió de veure com en totes les canals hi baixa l’aigua del desglaç de les últimes neus de la muntanya.

I sense adonar-nos-en anem baixant tot passant per diferents canals i colls com per exemple: CANAL GERDERA, COLL DEL PI AJEGUT; i per una multitud d’imatges que només ens pot donar aquest emplaçament. I com ja he dit abans, sense adonar-nos ja hem d’enfilar direcció el refugi LLuis Estasen (o dit d’una altra manera el Refugi del Pedraforca), el qual, el dia que vàrem fer aquesta ruta, estava tancat. Però en altres ocasions que hi he estat és un lloc on heu de parar a fer un beure o un petit piscolavis, doncs entre les vistes i el saber fer del guarda segur que us quedaran ganes de tornar-hi.

Al refugi hi ha un cartell informant-nos que queden 7km fins a Gòsol per un camí que fa diferents pujades i baixades i que fa que la tornada sigui més divertida a l’hora que, com que anem per el mig del bosc, no ens preocupa gaire si fa sol o no. Està molt ben indicada, doncs a cada desviament ens informa cap on hem d’anar sense haber d’estar pendent d’on anem, i així podrem disfrutar del lloc on som. Si no feu gaire soroll segurament tindreu la visita llampec d’algun dels habitants d’aquest paratge, en forma d’àguila, cabra de muntanya i un llarg etzetera de la fauna del lloc.

Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta ruta és que, a part de veure el Pedraforca, també podrem veure la GALLINAPELADA que queda just davant del Pedra. Un dia d’aquests hi farem una visita.

I sense res més a afegir, arribarem tranquilament a Gòsol després de viure una altra experiència de compartir la ruta amb el teu fill, els teus gossos i disfrutar ni que sigui unes hores de la pau i la tranquilitat que t’ofereix sempre la muntanya.

Per tant és una ruta 100% recomandable per començar a fer rutes de muntanya amb família, amb paissatges increïbles i al voltant d’una muntanya molt especial.

FINS LA PROXIMA!!!!!!!

ARTÉS / CASTELL CALDERS/ CALDERS / ARTÉS

Artés, Castell Calders, Calders, Artés

ENLLAÇ WIKILOC

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/artes-castell-calders-calders-artes-63986651

Data realització: 2021.01.16

Distància: 16 km

Temps: 3:51:00

Circular: Si

Dificultat: Baixa

M Desnivell: 416 M +

Ruta circular, fàcil de realitzar, per a totes les edats.

Ruta: va ser realitzada 2021.01.16 al matí i el fred era viu. També he de dir que hi ha una onada de fred i per tant la temperatura es pot veure alterada per aquest factor

Si vols fer la ruta estrictament i aneu amb gos, no hi ha cap punt d’aigua, però si us desvieu una mica després de pujar al Castell, trobareu un riu on hi ha aigua tot l’any.

La ruta transcorre sempre per camins amples, on ens podem trobar llocs tan emblemàtics com una alzina centenària i un antic molí, del qual només queden alguns vestigis.

LLOC D’INTERÈS:

CASTELL DE CALDERS:

El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.

És un conjunt medieval majoritàriament de segle XI construït sobre un turó de 471 m d’altitud i envoltat per un antic meandre de l’Calders. Està format per la torre de l’homenatge de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella de el castell, Santa Maria del Castell de Calders.

Aproximadament la meitat de la torre s’ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on se sustenta, es tracta d’una construcció senzilla amb un aparell maldestre. Recentment s’ha consolidat la base de la roca amb un mur de maó. La muralla, que es conserva parcialment, segueix el perímetre de l’esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s’aixequen les restes d’una construcció posterior al castell dels segles XVII i XVIII, possiblement es tracta d’una granja, amb un soterrani que havia de servir com a cisterna.

Va ser seu d’una castellania, després senyoria i més tard, la baronia de Calders.

INFORMACIÓ WIKIPEDIA

ALZINA CENTENÀRIA:

Arbre monumental situat a tocar de la carretera de Monistrol i molt proper al nucli urbà. Des d’aquest singular arbre s’accedeix al camí de la balma del Cargolaire, excepcional atalaia sobre la vall del meandre del riu Calders.

Tronc molt gran foradat a l’interior per una cavitat, cauterizada per l’incendi del 1944. És pilar i pedestal d’una impressionant estructura de branques primàries i secundàries, formant creu a uns 4 m, que suporten una gran copa equilibrada.

Situada entre camps de conreu i el camí de la Balma del Cargolaire, que comunica el poble amb el castell, vora el cingle, destaca la seva majestuosa figura retallada sobre els camps i les vistes, a la Serra del Vintró i a Sant Llorenç de Munt destacant el Montcau. La zona està habilitada actualment com a espai de lleure.

informació pàgina web: EL MOIANÈS BE DE GUST

RESTES DE L’ANTIC MOLÍ

D’aquesta ruta ens interessa el Castell de Calders, per la seva situació estratègica enmig d’un meandre, pel que és pràcticament inexpugnable, però només queden restes del que va ser.

La ruta també passa per Rutes d’escalada i és molt probable trobar algun escalador amb cordes enmig del camí.

Alzina centenària, en un lloc que ni t’imagines trobar un arbre centenari a la banda de la vila de Calders

La sortida comença a la Biblioteca d’Artés, punt cèntric amb aparcaments el costat per poder deixar el vehicle, en dirigim direcció el CAP i seguim per el mateix carrer fins a trobar l’INSTITUT, on girarem cap a l’esquerra per agafar un camí ample on passarem pel costat d’una masia el nom de la qual és les PALOMES. Una vegada passada les palomes al cap d’uns metres trencarem direcció a l’esquerra, on ens trobarem una pujada curta pero intensa d’uns 300 m +-; en el següent trencant seguirem per la dreta uns 100 m i girarem de nou cap a la dreta per realitzar un tros de l’antic camí REIAL uns 500 m. Quan sortim a un camí més ample girarem cap a la dreta uns 500 m més i després girarem cap a l’esquerra, per un camí en principi empedrat de pedra natural i que fa pujada. No deixarem aquest camí fins arribar a la urbanització LA GUÀRDIA on seguirem per la dreta fins a trobar la carretera de NAVARCLES-CALDERS la qual travessarem i tot seguit girarem a l’esquera i no deixarem aquest camí asfaltat que comença pla i acaba amb baixada fins el MOLÍ DEL CASTELL. Des d’aquí seguirem direcció el CASTELL que ja el tenim a sobre nostre i que podem accedir a ell a través d un camí ben senyalitzat.

Tornarem, per un camí ben senyalitzat però empinat i estret que surt a l esquera una vegada haguem deixat el castell al nostre darrere. Aquest camí ens donarà accés al POBLE DE CALDERS i d’allà anirem direcció a la urbanització de VISTA PIRINEU la travessarem tota fins arribar a les piscines, on agafarem un trencant uns 100 m despes de les piscines a l’esquerra i anirem direcció el SERRAT DE LA SALA (però abans haurem de creuar la carretera B-431 ARTÉS-CALDERS. Uns 50 m després de creuar la carretera en trobarem a mà esquerra i sense cap tipus de senyal, l’antic molí que formen part d’algunes antigues estructures d’antigues cases, i d’aquí farem una baixada que ens conduirà directament al poble d’Artés, tornant-nos a l’inici d’aquesta ruta a través del casc antic i arribant a la biblioteca.

La nostra opinió és que és una ruta interessant per fer en un cap de setmana a poc més de 40 min de Barcelona, en una zona tranquil·la i poc visitada. A la ruta li falta punts d’aigua, tant per a humans com per a gossos. Als llocs d’interès hi ha cartells explicatius, que són de gran ajudar per saber on i què estem veient (en restes de molí, no existeixen per vandalisme)

Lloc de sortida amb aparcaments i prop de bars i restaurants per poder prendre alguna cosa quan s’acabi la ruta.

AVINYÓ

Dissabte 27/10/2019

Meteo: Sol 15º / 20º

Aigua en ruta: Es passa per un riu que no estem segurs que hi hagi aigua tot l’any

kilometres: 11,52 km

Temps: Amb molta tranquilitat 3:30h

Desnivell positiu: 289m

Dificultat: MOLT FACIL

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/avinyo-42963279

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/X6oVRtbo8fE

Avui hem estat caminant per una ruta d’Avinyó amb els nostres amics Mia i Cuper i la seva propietària.

Han aparcat a prop de l’escola i hem començat el recorregut pel passeig amb una mica de fred (feia ganes d’una bona tassa de xocolata calenta pels amos).

Al sortir del poble ens hem enfilat per un caminet . Ens han saludat els gossos mastins d’una granja amb oques i ànecs. Hi hem passat pel costat d’una gran casa i l’hem admirat bé ja que ens ha sorprès gratament: té encara la zona de la latrina al primer pis per fora de les parets mestres, dos torres de vigilància en cantonades, un pati interior amb escuts i amb 3 busts, i una capella amb campana. Tot sembla reformat. A prop hi havia un galliner amb dues gallines que ens espiaven .

La següent parada ha estat en una església amb una casa al costat, un cementiri i unes atraccions per la canalla. Però no hi havia ningú per jugar. El campanar quadrat era molt maco. És Santa Eugènia de Relat.

Allà hem esmorzar, hem fet fotos i l’amo ha tret el dron i l’ha fet volar (algun dia el caçaré). Hem rigut una mica amb l’amo xic perquè jugava sol en una atracció de mínim dos nens i jo el perseguia. El terra era tot de gespa.

Baixant per el següent camí de terra ens hem trobat el primer pont de pedra. Era molt bonic i la mestressa ha fet fotos.

Hem continuat caminant fins arribar al camí de la transhumància i l’hem agafat direcció Poblet (es veu que puja fins al Carlit). Unes pedres molt grans (lloses) estaven apilotades al costat d’uns camps acabats de fer. Eren molt grans, com l’embergadura d’un cotxe, però primes.

Ha començat llavors un espai recuperat del camí de la Transhumància: parets de pedra seca pels dos costats, perquè el bestiar no se sortís de la ruta i entrés als cultius, . És un molt bon tros d’un quilòmetre per fer fotos i passejar-hi. Ens ha agradat molt trobar que en un tram hi havia com diferents corrals pel bestiar (encara no recuperats), suposo que per tancar-los i passar-hi la nit.

Hem arribat a les faldes d’un turonet on el camí estava ple de pintures als arbres i a diferents troncs prèviament tallats (segurament de l’escola). Hem visitat una torre una mica destrossada que s’havia construït i utilitzat per comunicar-se per telegrafia òptica durant la guerra Carlina (o dels Matiners) de i també hem aprofitat per elevar el dron mentres l’amo xic es distreia escrivint noms a terra. Des d’aquí es veu Montserrat.

Finalment hem baixat direcció Avinyó per un corriol que ens ha portat a un tancat de vaques i les seves respectives granjes. Abans d’acabar el recorregut, hem trobat un pont força gran, per on la mestressa hi ha passat i on m’ha fet fotos. És el pont vell d’Avinyó, també molt maco.

A l’acabar de plegar les motxilles, tots hem descansat en una terrassa de la carretera que tothom ha trobat molt acollidor.

Una bona sortida.

CASTELLNOU RUTA MAQUI

Dissabte 19/10/2019

Meteo: Nuvol, amb estonetas de sol, Temperetura 20º

Aigua en ruta: No

kilometres: 14.05 km

Temps: Amb molta tranquilitat 4h

Desnivell positiu: 325m

Dificultat: Facil

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellnou-de-bages-ruta-dels-maquis-42625471

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/jhSwiHDFkt4

Sóc el Tro. Som dissabte, i els amos es lleven tard. No agafem el cotxe fins les 9 del matí.

Després que a mi em penjen la motxilla de l’aigua, i l’amo gran s’esbaralla per primer cop amb el rellotge gps, comencem a caminar. Ens trobem a Castellnou de Bages

En el primer tram de camí de terra, passem pel costat d’un camp de tir en arc. I seguidament ens trobem les primeres persones caminants, dues dones que les acompanya un gos que no és seu i que les segueix des de Santpedor. M’intento d’acostar, i el meu company també, però els amos no ens deixen,l fins que deixa de seguir-nos.

Arribem a una torre on sols en queda un tros dret, i hi fan fotos i vídeos amb el dron. A part, el paisatge és preciós, doncs es veu molta extensió de terreny ple d’arbres. M’ha agradat la torre dels moros de Castellenou.

Una foto és molt maca, doncs es veu el forat de la torre que hi ha per dins, ja que l’han fet des de sobre la torre.

Al cap de res, els amos s’adonen que s’han descuidat una cosa a la torre i hi tornem, deixant el nen al camí ja que la pujada és per corriols i no el volen cansar. Al tornar em discuteixo amb el meu company i això fa que el petit s’espanti pensant que ens passa alguna cosa, agafi un roc gran i ens vingui a ajudar. Quina gràcia.

En una casa ensorrada, on s’indica que és on va morir el Caracremada, un maqui conegut de la zona, parem a esmorzar i a beure aigua. Quina set!!!, doncs ja fa molta calor. Una altra tanda de fotos i videos (no sé què hi veuen de maco en quatre parets ensorrades).

Tornem a caminar, mentres ens expliquen qui era el Caracremada i els maquis.

En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber). En la següent casa ensorrada, molt més gran, amb una entrada i una era maques, hi trobem un lloc molt tranquil amb vistes a Montserrat. Un arbust graner està plè de granes obertes i menjades pels animals de la zona. Jo espero als amos sota l’ombra d’uns arbres. En la següent casa ensorrada, l’estructura era molt gran i tenia una bona era davant. Hi vàrem trobar un graner amb totes les granes obertes i menjades pels animals (ocells, ratolins, esquirols, mosques; ves a saber).

La calor del migdia es nota. Arribem al Putxot, un conjunt de 10 cases amb una construcció típica d’arquitectura de vinya. A tot arreu, tan per dins com per fora de les cases, es troben tines pel raím.

Ara però, ni es detecta res de vinya ni de qualsevol altra cultiu. Tot és bosc de pins joves. Quins focs devien afectar a aquesta zona?

Ja estem tots una mica tips de caminar. No pels quilòmetres si no per la calor. I les pujades ens aplatanen.

Per sort, abans d’arribar al tram de la carretera, passem per una zona boscosa prop d’una riera on hi sentim fresa d’animal gran. El petit s’espanta, doncs creu que si és un senglar l’atacarà. Però jo vull descobrir què hi ha. Finalment, a uns 10 metres davant nostre, creua el camí un cabirol preciós tot saltant, i s’enfila marge amunt. Són molt macos i ens alegra el final de la caminada.

Després d’uns pocs quilòmetres, passem pel nucli de Castellnou (cal ressaltar l’esgrésia, amb una arquitectura de fotografia) on ens fan anar al pas ja que hi ha molta canalla (escoltes).

A l’arribar al cotxe, el petit s’adorm de camí de tornada.

Tot i el cansament per la calor que no ens esperavem, la sortida ha estat agradable.

PD: no ha funcionat bé el rellotge gps. Els amos se l’hauran de mirar perquè no ens torni a confondre en els diferents trencants.