AVINYÓ

Dissabte 27/10/2019

Meteo: Sol 15º / 20º

Aigua en ruta: Es passa per un riu que no estem segurs que hi hagi aigua tot l’any

kilometres: 11,52 km

Temps: Amb molta tranquilitat 3:30h

Desnivell positiu: 289m

Dificultat: MOLT FACIL

Enllaç de la ruta: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/avinyo-42963279

Enllaç video You Tube: https://youtu.be/X6oVRtbo8fE

Avui hem estat caminant per una ruta d’Avinyó amb els nostres amics Mia i Cuper i la seva propietària.

Han aparcat a prop de l’escola i hem començat el recorregut pel passeig amb una mica de fred (feia ganes d’una bona tassa de xocolata calenta pels amos).

Al sortir del poble ens hem enfilat per un caminet . Ens han saludat els gossos mastins d’una granja amb oques i ànecs. Hi hem passat pel costat d’una gran casa i l’hem admirat bé ja que ens ha sorprès gratament: té encara la zona de la latrina al primer pis per fora de les parets mestres, dos torres de vigilància en cantonades, un pati interior amb escuts i amb 3 busts, i una capella amb campana. Tot sembla reformat. A prop hi havia un galliner amb dues gallines que ens espiaven .

• 

• 

La següent parada ha estat en una església amb una casa al costat, un cementiri i unes atraccions per la canalla. Però no hi havia ningú per jugar.  El campanar quadrat era molt maco. És Santa Eugènia de Relat.

Allà hem esmorzar, hem fet fotos i  l’amo ha tret el dron i l’ha fet volar (algun dia el caçaré). Hem rigut una mica amb l’amo xic perquè jugava sol en una atracció de mínim dos nens i jo el perseguia. El terra era tot de gespa.

Baixant per el següent camí de terra ens hem trobat el primer pont de pedra. Era molt bonic i la mestressa  ha fet fotos.

Hem continuat caminant fins arribar al camí de la transhumància i l’hem agafat direcció Poblet (es veu que puja fins al Carlit).  Unes pedres molt grans (lloses) estaven apilotades al costat d’uns camps acabats de fer. Eren molt grans, com l’embergadura d’un cotxe, però primes.

Ha començat llavors un espai recuperat del camí de la Transhumància: parets de pedra seca pels dos costats, perquè el bestiar no se sortís de la ruta i entrés als cultius, . És un molt bon tros d’un quilòmetre per fer fotos i passejar-hi. Ens ha agradat molt trobar que en un tram hi havia com diferents corrals pel bestiar (encara no recuperats), suposo que per tancar-los i passar-hi la nit.

Hem arribat a les faldes d’un turonet on el camí estava ple de pintures als arbres i a diferents  troncs prèviament tallats (segurament de l’escola). Hem visitat una torre una mica destrossada que s’havia construït i utilitzat per comunicar-se per telegrafia òptica durant la guerra Carlina (o dels Matiners) de  i també hem aprofitat per elevar el dron mentres l’amo xic es distreia escrivint noms a terra. Des d’aquí es veu Montserrat.

• 

• 

Finalment hem baixat direcció Avinyó per un corriol que ens ha portat a un tancat de vaques i les seves respectives granjes. Abans d’acabar el recorregut, hem trobat un pont força gran, per on la mestressa hi ha passat i on m’ha fet fotos. És el pont vell d’Avinyó, també molt maco.

A l’acabar de plegar les motxilles, tots hem descansat  en una terrassa de la carretera que tothom ha trobat molt acollidor. 

Una bona sortida.